Filosofia.. pensament o sentiment?

Kant - Activitat 22

2010-05-04T14:22:00.000-07:00

En aquest text, Kant explica que el coneixement té el seu origen en l'experiència però tot i això, per tal que aquest es produeixi és necessari que es compleixin una sèrie de condicions en el subjecte.

Tot coneixement s'inicia amb les impressions (a posteriori), que quan són captades, el subjecte els dona una determinada forma. Per una altra part, en el subjecte es troben unes formes a priori d'espai i temps que possibiliten el coneixement. Aquest coneixement a priori només té sentit amb l'experiència i es tracta d'un coneixement universal que segons Kant es pot trobar en les matemàtiques i la física.

2010-04-24T12:32:00.001-07:00

Projecte 6 - valoració personal

2010-04-23T04:42:00.000-07:00

Projecte 5

2010-04-17T08:49:00.001-07:00

Sant Agustí

Abstract - Activitat 21

2010-04-15T09:48:00.000-07:00

ABSTRACT

En aquest fragment del tractat sobre la naturalesa humana, Hume reflexiona sobre quin és l'origen de la idea de causa mitjançant un exemple amb boles de billar. Si dues boles de billar es troben quietes damunt una taula i de sobte una d'elles comença a moure's, en el moment que les boles topin, la que estava aturada també començarà a moure's. Això es deu a la relació causa-efecte, és a dir, la causa de que la primera bola topi amb l'altra tindrà l'efecte de provocar moviment a la segona bola. Per tal que es produeixi aquesta relació de causa i efecte és necessària la contigüitat en el temps, és a dir, que la causa sigui anterior a l'efecte i la semblança, ja que Hume se'n adona que cada cop que colpeja una bola el resultat és molt semblant.

Hume, després de repetir aquesta situació amb altres boles afirma que tot el que podem deduir a través de les impressions és que el contacte d'una bola amb una altra provoca el seu moviment. No podem arribar a la conclussió de que aquesta connexió sigui necessària ja que no tenim cap impressió que ens aoprti aquesta idea.

Tot seguit Hume afirma que podem arribar a la conclusió de que la bola es mourà si és colpejada per l'altra gràcies a l'experiència, és a dir, una persona com Adam, que mai ha observat aquesta escena seria incapaç de preveure el que succeïria al colpejar una bola amb l'altra.

Hume afegeix que en el moment en que afirmem que si colpejem una bola amb una altra aquesta es mourà, estem donant per suposat que la naturalesa serà sempre uniforme i realment no tenim la certesa de que sigui així. Mentre hi hagi la possibilitat de que la naturalesa canvï, no podem donar per cert cap esdeveniment del futur basant-nos en el passat, per tant no podem deixar-nos guiar pels costums ja que mai podrem arribar a un coneixement absolutament cert, sinó probable.

Projecte 4

2010-04-05T13:00:00.000-07:00

Trets més importants de la filosofia de Sant Agustí

El tema principal de la filosofia de Sant Agustí és la relació de l'ànima amb Déu.

Segons ell, la filosofia serveix en la mesura en que concorda amb la religió; el seu objectiu és conduir-nos a la saviesa i aquesta no és més que Déu i les veritats que es corresponen amb la fe, per tant, és necessari creure per entendre (Sant Agustí estableix una relació directa entre la raó i la fe). En el moment en que una persona assoleix la saviesa, arriba a Déu i conseqüentment obté la felicitat absoluta.

Pel que fa al coneixement, Sant Agustí accepta la teoria platònica de l'ànima considerant que és superior al cos tot i que aquest també és necessari. L'ànima coneix els esdeveniments que afecten el cos però no s'hi veu afectada. Per una altra part, Sant Agustí afirma que també existeixen veritats eternes i inmutables que són superiors a l'ànima, per exemple les veritats de fe i les matemàtiques, que no provenen de nosaltres i hem de creure que ha estat Déu qui les ha dipositat en la nostra ment.

Partint de les seves teories, si la sabiduria és Déu, el veritable filòsof és l'amant de la sabiduria i per tant l'amant de Déu.

Enllaços d'interès relacionats amb la filosofia de Sant Agustí:

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/agustin.htm

http://filosofia.laguia2000.com/los-escolasticos/filosofia-de-san-agustin

http://www.boulesis.com/didactica/apuntes/?a=123

Hume- activitat 20

2010-04-05T12:59:00.009-07:00

Aquest fragment forma part de la Investigació sobre els principis de la moral de Hume. El filòsof ens parla sobre la finalitat de les accions humanes i afirma que aquestes no depenen de la raó. En aquest aspecte mostra la seva tendència empirista tot dient que allò que ens mou a realitzar una determinada acció és el sentiment. El sentiment ens condueix a apreciar una acció de manera positiva o negativa per a nosaltres i determina què és el que ens proporciona plaer i ens fa sentir millor. Segons Hume, els homes no actuen de manera racional sinó que ho fan guiats per desitjos, passions, sentiments...i com que el nostre objectiu és assolir sensacions agradables, hem de deixar-nos guiar pels sentiments.

El jo existeix? - Activitat 19

2010-04-05T12:59:00.007-07:00

El jo existeix?

Per tal de poder donar una resposta coherent, prèciament hauriem de definir què entenem per "jo". Al llarg de la història de la filosofia, nombrosos pensadors han intentat trobar una definició lògica del jo, entre els quals cal destacar Descartes i Hume, cadascún d'ells amb una concepció molt diferent.
Per a Descartes, el jo es converteix en el centre de la seva filosofia en el moment en que arriba a la conclusió de que "si penso, sóc". Convençut de que tenim pensament, el jo queda definit com una substància pensant i no com un simple cos ja que no ha pogut demostrar que els cossos existeixin. Per tant, es tracta d'una concepció inmaterial i immutable del jo.
Mé endavant, Hume va rebutjar la idea del jo com a substància pensant i el va definir com una sèrie d'idees simples i percepcions que van canviant al llarg del temps. A la nostra ment no hi ha cap impressió que sigui permanent sinó que s'estableix una successió d'idees, per tant el jo no es pot definir com una substància sinó com un conjunt de percepcions i idees.
Sota el meu punt de vista, tot i que la teoria de Hume pel que fa a les impressions i les idees em sembla més realista que les anteriors, pel que fa al "jo", no estic d'acord quan afirma que és una ficció de la imaginació . Si bé és cert que el jo no és una cosa immutable, la essència del jo sempre és present, és a dir, quan una persona veu una fotografia de quan era petit, és cert que ha pogut canviar físicament, formar-se, madurar... però l'essència del jo continua sent la mateixa. Per tant la teoria de Descartes em sembla més acertada tot i que afegiria a la seva definició de "jo" com a substància pensant, la característica de variabilitat que dóna Hume a la seva concepció del "jo".

Hume - activitat 18

2010-04-05T12:59:00.003-07:00

En aquest fragment del Tractat de la Naturalesa Humana, Hume tracta els conceptes principals de la seva teoria del coneixement.
El filòsof es caracteritza per ser empirista, naturalista i escèptic. Tot i que afirma que no podem arribar a conèixer les coses en si mateixes (només podem disposar de les impressions, que són les causes de les idees) creu que el procés de coneixement es dóna mitjançant l'experiència. No podem acceptar com a cert res que no haguem conegut mitjançant l'experiència.
Seguint aquesta definició del coneixement, Hume afirma que no podem confirmar l'existència de Déu ja que no el podem captar amb els sentits. La idea de Déu que tenim a la nostra ment no deriva de cap impressió i per tant hem de dubtar d'ella. L'existència de Déu és indemostrable ja sigui a través de la raó o de l'experiència.

Comentari Descartes - Activitat 17

2010-04-05T12:56:00.001-07:00

Però, allò que fa que molts pensin que és difícil conèixer allò que és Déu, i fins i tot el que és la seva ànima, és que no eleven mai el seu esperit per damunt de les coses sensibles i que estan tan acostumats a considerar-ho tot amb la imaginació- que és un mode de pensar apropiat per a les coses materials- que allò que no és imaginable els sembla intel·ligible. La qual cosa és força òbvia pel fet que fins i tot els filòsofs admeten com a màxima en les escoles que en l'enteniment no hi ha res que no hagi estat anteriorment en els sentits, on, tanmateix és cert que mai no hi han estat les idees de Déu i de l'ànima. I em sembla que els que volen utlitzar la imaginació per comprendre-les actuen com si, per sentir els sons o olorar les olors, volguessin servir-se dels ulls; i amb aquesta diferència afegida: que el sentit de la vista no ens assegura menys que l'olfacte o l'oïda la veritat dels seus respectius objectes, mentre que ni la imaginació ni els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l'enteniment.

Descartes, El discurs del mètode, IV

1) Idees del text
En aquest text, Descartes fa una crítica a l'empirisme afirmant que sense la intervenció de l'enteniment no podriem arribar a conèixer res. Tot i això, Descartes reconeix la dificultat que representa el fet de conèixer Déu ja que tenim el costum de conèixer a través dels sentits i per arribar a conèixer-lo hem de ser capaços d'elevar el nostre esperit per sobre de les coses sensibles.

2)
Intel·ligible: impossible de concebre.
Imaginació: facultat de crear idees i imatges.

3)
En aquest text Descartes mostra el seu racionalisme afirmant que "els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l'enteniment". Segons ell, l'únic coneixement indubtable és el fet que jo existeixo, podem dubtar de tot excepte del jo, ja que en el cas que dubtem, el qui dubta sóc jo, i per tant, si dubto existeixo.
Per tal de poder assolir un coneixement, abans de captar les dades que ens proporcionen els sentits ha d'haver-hi un coneixement previ que prové de l'enteniment.

4)
Descartes afirma que l'ésser humà és un compost de la substància pensant (ment) i l'extensa (cos).Aquestes dues substàncies són independents i entre elles s'estableix un dualisme. per una part l'ànima és inmortal i està sotmesa a les lleis de la natura, i per l'altra, el cos és finit ja que quan es separa de l'ànima mor (està sotmés a les lleis de la natura).
Aquest dualisme entre cos i ànima es pot comparar amb el dualisme platònic, que també afirmava que l'ànima és inmortal.

5)
Jo penso que quan Descartes afirma que és més fàcil conèixer l'ànima que el cos no té raó ja que el primer que se'ns manifesta de manera directa és el cos. Tot i això, és cert que els sentits ens enganyen i com va afirmar Plató, no ens podem refiar d'aquells que ens han enganyat almenys un cop.

Activitat 16

2010-02-23T15:16:00.000-08:00

Existeix la realitat independentment del fet que jo la pensi?

Si plantegéssim aquesta mateixa pregunta a Descartes, possiblement ens respondria que si que existeix ja que nosaltres podem dubtar dels sentits, de les matemàtiques... però no podem dubtar del fet que estem pensant, i si pensem és perquè existim.

Des del meu punt de vista, penso que sí que podem arribar a conèixer la realitat fora dels nostres pensaments, ja que tal i com afirma Aristòtil, l'esséncia de les coses es troba en elles mateixes i per tant, tots els subjectes podem arribar a conèixer els objectes i a tots se'ns manifestaran de la mateixa manera.

Activitat 15

2010-02-23T15:06:00.000-08:00

Comentari de les regles del mètode

Aquest fragment escrit per Descartes constitueix la segona part del seu destacat discurs del mètode.
Amb el mètode, Descartes pretén que puguem augmentar els nostres coneixements i deixem de confondre allò que és cert del que és fals, ja que l'objectiu de la filosofia cartesiana és conquerir l'evidència i oblidar tot allò dubtós.
En aquest fragment, Descartes ens explica les principals regles del mètode, aquelles que ens conduiran cap a la raó. Per començar argumenta que és millor elaborar un sistema format per poques regles i no gaire difícils de seguir per tal que siguin a l'abast de tothom.
La primera regla és l'evidència. Segons Descartes, si volem arribar al coneixement només hem d'acceptar com a cert allò que es presenta com a tal de manera indiscutible. No hem de prendre com a cert res que no sigui evident.
La segona regla és l'anàlisi i consisteix en dividir una facultat en parts més senzilles per tal d'arribar a elements bàsics.
La tercera regla és l'anàlisi, que fa el procés contrari a la síntesi.
Per últim, Descartes proposa fer una revisió i enumeració dels processos anteriors.

Amb aquest mètode universal basat en les matemàtiques, Descartes pretén que descobrim noves veritats i augmentem els nostres coneixements.

Activitat 14

2010-02-23T14:55:00.001-08:00

Es pot demostrar l'existència de Déu?

Abans de preguntar-nos si podem demostrar l'existència de Déu, hauríem de plantejar-nos si realment existeix.

Al llarg de la història, molts filòsofs han intentat demostrar la seva existència, entre els altres destaquen Sant Agustí, que relaciona el saber amb la fe, Sant Anselm, que intenta demostrar l'existència de Déu a partir de la seva definició (racionalista)...

Jo penso que davant d'aquesta pregunta hauríem de mostrar-nos escèptics ja que no tenim la possibilitat de mostrar que Déu existeixi però tampoc podem demostrar el contrari.

Sota el meu punt de vista, Déu no és més que una idea que els humans ens formem en la nostra ment per tal de no sentir-nos sols o bé per donar una explicació ràpida i senzilla sobre l'origen de l'existència de l'Univers.

Activitat 13

2010-02-23T14:34:00.000-08:00

CARTA A MENECEU

La carta a Meneceu, escrita per Epicur, es pot considerar una síntesi de les seves teories sobre la vida, el plaer i la felicitat. En ella, Epicur reflexiona sobre diferents aspectes de la vida com els déus, els plaers, la mort, l'ideal de vida...

Per introduir la carta, Epicur explica que no existeix cap edat òptima per filosofar sinó que ho pot fer tot aquell que pretengui assolir la salut de l'ànima, ja que ell entén la filosofia com un métode
per assolir la felicitat.

A continuació, Epicur reflexiona sobre la relació que s'estableix entre els déus i les persones. Argumenta que no s'ha de dubtar sobre l'existència dels deus però que la funció d'aquests no és determinar el nistre destí. Simplement hem de creure que Déu és un ésser immortal i incorruptible, sense donar-li cap altre atribut.

Seguidament, Epicur parla sobre la mort considerant que no li hauriem de tenir cap por ja que en cap moment coincidim amb ella: mentres nosaltres vivim ella no hi és i quan apareix nosaltres ja no existim. Les persones savies, en comptes d'intentar fugir de la mort tenen preferència per viure més intensament gaudint dels plaers, ja que en el moment en que estem convençuts de que la mort no és res per a nosaltres, podrem gaudir de la vida mortal sense cap tipus de temor.
Segons Epicur hem d'apreciar la vida i viure lliurement el present sense dedicar-nos a planejar el nostre futur ja que aquest no depén únicament de nosaltres.

Tot seguit, Epicur fa una classificació entre els diferents tipus de dessitjos que podem trobar: per una part els desitjos naturals i necessaris, per una altra els naturals però no necessaris i per últim aquells que no són ni naturals ni necessaris. Els dessitjos necessaris ens condueixen cap a la felicitat ja que ens permeten tranquil·litzar l'ànima i viure saludablement i en aquest moment ja no és necessari satisfer cap altre plaer, ja que els plaers només són necessaris quan la seva absència ens provoca dolor.
Per una altra part, hem d'aprendre a viure sense grans luxes i comoditats ja que la natura ja s'encarrega d'aportar-nos els plaers imprescindibles. Quan ens acostumem a viure amb allò que ens proporciona la natura i evitem tot tipus de capritxos, en el moment en que se'ns concep algun luxe l'apreciem més.
Epicur és partidari de l'hedonisme, és a dir, per a ell els plaers són la finalitat de la nostra vida i ens proporcionen la màxima felicitat.

Per últim Epicur reflexiona sobre el seu ideal de vida, que consisteix en tenir opinions bondadoses cap als déus, no témer a la mort, saber satisfer els plaers amb allò que ens aporta la natura, ser conscient de que el futur no depén únicament de nosaltres i de que només podem ser feliços vivint amb sensatesa i sent justos i honestos.

Activitat 12

2010-02-23T14:23:00.000-08:00

En aquest text, Aristòtil tracta un dels temes principals de la seva ética: la virtut. Per a Aristòtil, la virtut és un hàbit adquirit a través de l'ensenyament i l'aprenentatge. Aristòtil distingeix dos tipus de virtuts: les virtuts intel·lectuals (relacionades amb les parts racionals de l'ànima) i les virtuts morals (relacionades amb la part irracional).

Per tal d'arribar a la virtut moral és necessari trobar el terme mitjà entre dos extrems a través de la recta raó.

En aquest aspecte, podem diferenciar a Aristòtil de Plató ja que Plató afirma que la virtut no és més que un equilibri entre les diferents parts de l'ànima (irascible, concupiscible i racional).

Activitat 11

2010-02-23T14:11:00.001-08:00

Què va ser primer, l'ou o la gallina?

La primera vegada que em van plantejar aquesta pregunta, clarament vaig pensar que primer va ser l'ou, ja que la gallina no existiria si prèviament no hagues estat dins d'un ou, però després de donar-li varies voltes, vaig arribar a la conclusió de que no podia arribar a cap solució certa ja que sense la presència de qualsevol d'aquests dos elements, l'altre tampoc podria existir.

Si plantegèssim aquesta mateixa pregunta a Aristòtil, jo penso que la seva resposta seria que primer es va fer la gallina.
En el procés del canvi, segons Aristòtil hi intervenen dos principis, per una part l'ésser com a privació o ésser en potència, és a dir, aquell ésser que encara no és però pot arribar a ser, que en aquest cas fa referència a l'ou, i per una altra part la forma o ésser en acte, és a dir, allò que s'obté en el canvi, que en aquest cas és la gallina. El canvi s'entén com el pas de la privació a la forma, és a dir, el pas de l'ou a la gallina, però mentre que l'ésser en acte (la gallina) és una realitat, l'ésser en potència no necessàriament ha de convertir-se en acte, de manera que l'ou no té perque arribar a convertir-se en gallina.

Activitat 10

2010-02-23T13:42:00.000-08:00

Resum del FEDÓ

1. Motius pels que Sòcrates no tem la mort
En el diàleg, Sòcrates afirma que no té cap por a la mort per dos motius principals: el primer és que al morir es trobarà amb déus savis i bons i amb d'altres homes que també han mort i que són millors que els que encara viuen.
El segon motiu és que segons Plató, els homes que es dediquen a la filosofia el que fan és preparar-se per morir, ja que la mort és l'única manera de poder arribar al coneixement de les coses en si mateixes per mitjà de la raó, deixant de part tot el que pertany al cos, que no és més que un estorb per a l'ànima.

2. Immortalitat de l'ànima
La immortalitat de l'ànima, Plató l'explica mitjançant tres arguments: el cercle dels contraris, l'argument a partir de la reminiscència de les idees i l'argment mitjançant la simplicitat de l'ànima.
En el primer argumtent, Plató parteix de l'idea de que totes les coses que tenen un contrari naixen d'ell, per exemple, una cosa, per tornar-se forta, primerament ha hagut de ser dèbil i per passar d'un extrem a un altre han de seguir un procés de generació. Seguint aquest mateix exemple, perquè una cosa mori previàment ha hagut de néixer i pel mateix motiu, del mort neix el vivent. Per tant, si els vivents neixen dels morts, les ànimes han d'estar en algun lloc per després tornar a néixer.

En el segon argument, Plató afirma que aprendre no és més que recordar. Per tant, en un temps anterior, l'ànima ha hagut d'estar en algun altre lloc on ha adquirit els coneixements que ara recordem.

En l'últim argument, Plató explica que quan es separa l'ànima del cos, en cas que l'ànima sigui pura, anirà cap allò que és diví i savi; en canvi, si l'ànima és impura, és a dir, si s'ha deixat portar pels dessitjos i plaers del cos, és arrossegada de nou cap al món visible i va vagant fins que torna a unir-se a un cos.

3. Objecció de Símmies
Símmies, li pregunta si no existeix la possibilitat de que l'ànima quedi destruïda abans que el cos ja que està constituïda com a harmonia, però Sòcrates ho nega dient que l'ànima no es pot entendre com una harmonia ja que l'harmonia existeix a partir del cos i en canvi l'ànima, com havia quedat demostrat en la teoria anterior, ja existeix abans del cos.

4. Objecció de Cebes
Per últim, Cebes va plantejar a Sòcrates si no podia ser que l'ànima desapareixés després de la mort. Sòcrates va respondre tot dient que les coses són el que són gràcies a les idees i que un contrari no pot esdevenir mai el contrari del que és. Per tant, perquè un cos estigui viu ha d'haver-hi +anima i si la vida és el contrari de la mort, l'ànima no admet la mort, és immortal.

5. Mort de Sòcrates

Activitat 9

2010-02-23T13:37:00.000-08:00

Activitat 8

2010-02-23T13:11:00.000-08:00

Plató, en la seva filosofia presenta una distinció entre dos mons: els mon sensible i l'intel·ligible.
La relació que es dóna entre ambdós mons és una relació de participació, és a dir, les coses del món sensible són belles perquè participen de l'idea de bellesa.
En el món sensible trobem la matèria, que és la causa de tota imperfecció, mentre que l'intel·ligible és el món de les idees, que actuen com a model o paradigme de les coses sensibles. Plató afirma que mai podrem arribar a conèixer les coses, ja que aquestes són contingents,canviants; i per tant, el saber s'ha de centrar en les idees. En el moment en que coneixem les idees arribem a l'essència vertadera de les coses.

Activitat 7

2010-02-22T05:59:00.000-08:00

En aquest fragment, Plató parla de la relació que s'estableix entre l'ànima i el cos. Afirma que amb la presència del cos és impossible arribar a conèixer res de manera absoluta ja que el cos necessita un constant manteniment i ens condueix cap a una sèrie de plaers i desitjos que no ens permeten pensar i que modifiquen el nostre coneixement. Per tant, si volem arribar a conèixer alguna cosa en si mateixa ens hem de desfer del cos. Si en el moment en que el cos i l'ànima es separen, l'ànima és impura, és a dir, s'ha deixat guiar per les passions del cos, seguirà vagant per la terra; en canvi, si l'ànima és pura podrà assolir el coneixement absolut. Per aquest motiu els filòsofs no temen la mort, ja que és l'única manera d'arribar al món intel·ligible, el món de les idees.

Projecte 3

2010-02-09T09:55:00.001-08:00

Influències de Sant Agustí

La filosofia de St. Agustí es caracteritza principalment pel seu caràcter cristià, és a dir, accepta totes aquelles teories filosòfiques que coincideixen amb la veritat cristiana i ens permeten entendre millor les escriptures i la fe.

Les principals influències que rep són les següents:

- Ciceró: Gràcies a la lectura de l'Hortensi, Sant Agustí decideix dedicar-se a la filosofia.

- El maniqueisme: L'any 373, Sant Agustí va passar a formar part d'aquesta secta. D'aquesta doctrina va acceptar l'existència d'un déu bo de poder limitat.

- Plotí: Sant Agustí va trobar una gran concordància entre Plotí i el cristianisme. Amb la lectura de les Ennèades va refutar el maniqueisme i va descobrir una entitat intel·ligible corpòria i una espiritual.

- Sant Pau: Amb la lectura de les seves epístoles, Sant Agustí se'n adonà de que només era possible vèncer les passions amb la gràcia de Crist.

- Plató: D'ell, Sant Agustí accepta la seva concepció de l'ànima i la relació que s'estableix entre ella i el cos. Tot i això rebutja la teoria de la reminiscència, per a Plató, l'ànima no ha contemplat les veritats eternes en una vida anterior sinó que déu és el responsable de que puguem arribar a aquestes veritats a través de la contemplació i la il·luminació de la nostra ment.

- Neoplatonisme: Sant Agustí coincideix amb els filòsofs neoplatònics en la seva visió de déu com a intel·ligència. Totes les idees exemplars i necessàries les podem trobar en déu.

Projecte 2

2009-12-02T10:51:00.000-08:00

Sant Agustí va néixer l'any 354 a Numídia (Àfrica).

Sant Agustí va dedicar gran part de la seva vida al cristianisme, i considerava que la filosofia no podia ser sinó cristiana ja que la filosofia és saviesa i aquesta és Déu. Per a ell, la filosofia només val si coincideix amb la veritat cristiana i ens pot procurar un enteniment racional de la fe.

El fet que Sant Agustí mostrés tal interès a la religió cristiana es devia, per una part, a que la seva mare era cristiana, i per l'atra a que l'any 313 l'edicte de Milà promulgat per Constantí, posava fi a les persecucions que havien patit els cristians durant el segle anterior i va significar l'inici d'una política de constant protecció cap al cristianisme. Déu era considerat el creador del món i el centre de l'Univers.

Un dels fets històrics més destacables del segle IV va tenir lloc l'any 395, amb la mort de l'emperador "Teodosio I". En aquell moment es va dividir de manera definitiva l'Imperi Romà en Imperi Romà d'Orient i Imperi Romà d'Occident per tal de repartir-lo entre els dos fills de "Teodosio I".

Per últim, el període de temps comprès entre el segle III i el VI va estar marcat per les grans invasions dels pobles germànics, que va significar l'arribada de noves costums i creences, tot i que, pel que fa a la religió, la majoria dels reis bàrbars van acceptar el cristianisme.

Activitat 6

2009-11-12T11:19:00.000-08:00

Aplicació a la actualitat del mite de la caverna

El mite de la caverna, tot i que va ser escrit en el segle V a.C no s'allunya gaire de la relació que s'estableix actualment entre l'home i els mons sensible/intel·ligible.

L'ésser humà viu en una contínua lluita entre el món sensible i l'intel·ligible. Totes les nostres accions estan determinades pel món sensible.Quan veiem una película, per exemple, ens trobem inmersos en el món sensible. Tot el que veiem, encara que en aquell instant ens pugui semblar real, no són més que imitacions del món intel·ligible, com les ombres del mite de la caverna.

Per tant, l'home ha d'aconseguir superar tots els obstacles del món sensible per arribar al món intel·ligible, a la raó.

Activitat 5- el mite de la caverna

2009-11-12T09:30:00.000-08:00

El mite de la caverna és un diàleg entre Sòcrates i Glaucó que es troba en el llibre VII de la República.

Es tracta d'una alegoria que explica la situació en que es troba l'home respecte el coneixement.

El mite ens sitúa en una cova en la que hi viuen uns presoners desde petits, els quals no poden veure res més que l'ombra dels objectes que es mouen al seu darrere, per tant, aquesta és la realitat per a ells.

Amb aquesta metàfora, Plató identifica la realitat d'aquests pressoners amb el món sensible, és a dir, el món dels sentits, l'imperfecte, com les ombres, que no són més que una insignificant part de la realitat.

A continuació, Plató explica el que passaria en el cas que un dels pressoners pugués veure la llum del foc i els objectes als que corresponen les ombres que ha estat veient anteriorment. Aleshores se'n adonaria que el que havia estat veient no eren més que ombres i que ara es trobava davant de la verdadera realitat.

Plató també planteja el cas de que el pressoner pugués sortir a la superfície i per tant deixar enrera el món dels sentits per passar a formar part del món intel·ligible, és a dir, el món ideal, perfecte i inmortal. Allà podria ampliar els seus coneixements partint d'una base en que només podria veure les ombres, més tard els objectes reflexats a l'aigua, tot seguit els objectes en si, el cel de nit i per últim el sol, que és la Idea del Bé.

Per tant, el mite de la caverna es tracta d'una comparació entre el món sensible, en el que tot el que podem veure són ombres i imitacions de la realitat i el món intel·ligible, és a dir, el món exterior, el de les idees.

Activitat 4

2009-11-11T08:20:00.000-08:00

Del no-res no pot sortir res

"Del no-res no pot sortir res", en principi sembla una frase obvia, ja que, per lógica, és impossible que la matèria en qualsevol dels seus estats sigui creada per una partícula que ni tan sols és matèria.

Però, si del no-res no pot sortir res, com podem justificar l'existència de l'univers, els éssers, etc...? És possible que el no-res fos capaç de fer alguna cosa?

Parmènides, clarament respondria que no, ja que per a ell l'ésser és etern, no es pot passar del no-ésser a l'ésser ni de l'ésser al no-ésser, per tant, si l'ésser és etern no hi ha lloc per

al no-res.

El no-res no és res, per tant no es pot conèixer ni tan sols pensar, és quelcom inexistent.

Fins i tot ho podem comprobar desde el punt de vista matemàtic, si dividim qualsevol nombre entre zero, és a dir, entre res, el resultat és res, ni tan sols zero.

Per a mi, el no-res no és més que l'element sobre el qual ens recolzem per justificar l'origen de la nostra existència i així evitar buscar raons més complexes i enrevessades.

Activitat 3

2009-11-11T07:58:00.000-08:00

Textos de Parmènides

"Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat), quines són les úniques vies de recerca pensables: l'una, que és i que no és no-ésser, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és, ni ho pots pensar."

"Perquè és el mateix pensar i ésser"

"Mira amb fermesa les coses que, encara lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l'ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món, ni reunint-lo"

"És indiferent el lloc per on puc començar ja que hi tornaré de bell nou."

"Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t'ordeno que consideris. He de desviarte, doncs, d'aquesta primera via de recerca i després d'aquella altra per la qual els homes ignorants caminen bicèfals; (...) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses és regressiu"

En aquests fragments queda reflexada la filosofia de Parmènides: el monisme ontològic, és a dir, una sola realitat que mai canvia.

En el primer fragment, Parmènides parla de les dues vies de la veritat. L'ésser és la via fiable, en canvi, el camí del no ésser ni tan sols el podem considerar camí ja que el no-ésser no és i no pot ser pensat.

Parmènides també estableix una equivalència entre pensar i ésser ja que quan podem parlar de les coses i pensar en elles és perquè existeixen.

En el tercer fragment, Parmènides tracta una de les característiques de l'ésser. Afirma que l'ésser és homogeni, continu i per tant no es pot tallar. Tampoc es podrien juntar les seves parts perquè no està format per parts, és únic i homogeni.

En el quart fragment Parmènides parla de l'etern retorn. El principi de tot és l'infinit.

Per últim, el cinquè text torna a tractar el tema de les dues vies de recerca. Parmènides ens aconsella que evitem pensar que l'ésser i el no-ésser són el mateix, ja que el no-ésser no és i no pot ser pensat i en canvi l'ésser si que pot ser pensat i és la via que hem de seguir.

projecte 1

2009-10-04T10:35:00.000-07:00

VIDA

Sant Agustí d'Hipona (354-430 dC)

Sant Agustí va nèixer el 13 de novembre de 354 a Tagaste (Argèlia), fill de Patricio i Santa Mònica (exemple de dona cristiana). Va tenir un germà i una germana i tots tres van rebre una educació cristiana.

Sant Agustí va deixar l'escola amb 16 anys i es va submergir en idees no cristianes, en el teatre, en el seu propi orgull i en pecats d'impuresa.

Quan tenia 17 anys va iniciar una relació amb una jove amb la que va viure durant 14 anys i va tenir un nen al que van anomenar Adeodatus(va morir amb 20 anys).

En aquells temps, Sant Agustí ensenyava gramàtica i retòrica i era molt admirat. Des dels 19 anys fins als 28 va formar part de la "secta herètica de los Maniqueos", que es basava en la creencia d'un Déu del bé i un Déu del mal.

Després de molts intents per part de la seva mare per convertir-lo en cristià, l'any 387 va ser batejat en l'esglèsia catòlica.

Abans d'ingressar en el si de l'esglèsia, Sant Agustí es va convertir en un buscador de la veritat i va estudiar varies corrents filosòfiques. De l'any 373 al 382 es va dedicar al maniqueísme (teoría que defén que totes les coses es divideixen en 2 parts, l'una bona i acceptable i l'altra dolenta i rebutjable). Desil·lusionat per la impossibilitat d'explicar determinats principis maniqueístes, Agustí va abandonar aquesta doctrina i es va dedicar a l'escepticisme,al qual va acabar refutant per determinar on buscar la veritat. La seva filosofia es centrava principalment en Déu i en l'home, per a ell tenia una gran importància l'equilibri entre la raó i la fe.

El 28 d'agost del 430, Sant Agustí va morir a Hipona degut a una malaltia.

OBRA

Les obres filòsofiques més destacades de Sant Agustí són:

-"Los diálogos": en ells tracta la felicitat, l'ordre, la inmortalitat, la grandesa de l'ànima, l'existencia de Déu, la llibertat de l'home, la raó del mal i el mestre interior.

- "Contra académicos": combat l'escepticisme.

- "La vida feliz": exposa que com que necessitem béns eterns i permanents per ser feliços, hem de buscara Déu ja que és l'únic etern, permanent i infinit.

- "El orden": defén que l'ordre ho comprén tot; tot es troba tancat dins de l'ordre.

- "Soliloquio": la meditació es presenta en forma de diàleg entre l'ànima i la raó.

http://www.mercaba.org/Filosofia/Medieval/vida_portalie.htm

Activitat 2

2009-10-01T04:12:00.000-07:00

Textos d'Heràclit

En els quatre textos analitzats, Heràclit reflecteix els principis de la seva filosofia.

El primer fragment fa referència al "Logos", la llei del canvi, la raó que organitza tots els canvis concrets que tenen lloc a l'Univers.

El segon text tracta sobre la lluita de contraris. Heràclit afirma que els contraris es necessiten tot i ser oposats. Tot ha estat engendrat pels contraris. L'harmonia existeix gràcies a que hi ha discordia, i la discordia existeix perquè hi ha harmonia.

Pel que fa al tercer text, es tracta d' una metàfora del canvi. Heràclit utilitza l'expressió "entrem i no entrem al mateix riu, som i no som" fent referència a que de la mateixa manera que mai ens podrem banyar en les mateixes aigües degut al constant canvi del riu, nosaltres tampoc som iguals a com érem en un passat.

Per últim, en el quart text torna a parlar sobre el logos, la raó universal que ho regeix tot i quan diu " totes les coses en són una" dóna a entendre que com que el cosmos ve donat pel logos, si el logos no existís, el cosmos tampoc existiria, per tant tot es redueix al logos.

Activitat 1

2009-10-01T04:02:00.000-07:00

Anaximandre

"D'allà d'on ve el naixement als èssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si paguessin mútues retribucions i penes per la eva inustícia, segons l'ordre del text".

En la primera frase d'aquest text, Anaximandre afirma que de la mateixa manera que els èssers humans naixem, hem de morir, és a dir, defén una mena de determinisme en el qual des que naixem estem destinats a morir.

Per una altra part, Anaximandre dóna a entendre la mort com la repercussió dels nostres actes, una manera d'equilibrar tot el mal que hem pogut fer durant la nostra estada a la terra.

2009-09-20T10:01:00.000-07:00

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

(2n de batx.)

2009-07-01T10:48:00.000-07:00

Aquí acaba el temari de filosofia de primer de batxillerat.
Ha estat una assignatura nova per a tots nosaltres, una assignatura que ens ha fet plantejar moltes qüestions a les que abans no donàvem importància i, possiblement, ens ha deixat amb més dubtes i inquietuts de les que teníem al començament de curs.

La societat i l'estat segons Marx

2009-05-29T10:06:00.000-07:00

Idees principals

En aquest text, Marx fa una distinció entre la base de l'estat antic (esclavitut) i l'actual (individu independent).

Títol

La llibertat individual

Comentari

Aquest fragment comença amb una distinció entre la base de l'estat antic, en el qual no tothom era considerat ciutadà i per tant no tots disposaven de drets i llibertat. La societat es basava en un poder absolut, i els individus havien d'atuar seguint unes normes i ordres, per tant eren esclavitzats.

Actualment, segons Marx, la llibertat individual s'ha desenvolupat fins donar lloc a l'individualisme possessiu.

L'individualisme és una teoria segons la qual els èssers humans són els únics propietaris d'ells mateixos, de les seves capacitats i del producte d'aquestes, i només es relacionen amb els altres per a intercanviar béns i serveis amb l'objectiu d'obtenir un benefici particular.

Personalment, penso que aquesta teoria mostra una visió de l'home massa exagerada i egoista i per tant no s'adequa del tot amb la realitat ja que no crec que hi hagi cap individu capaç de viure independentment de la societat.

Ciutadania democràtica

2009-05-29T09:34:00.000-07:00

- De quina manera l'autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Creu en una ciutadania inclusiva en la qual tots els seus membres, inclossos els marginats, són acceptats, però aquests últims no estan integrats en la uniformitat d'una comunitat homogeneïtzada.

- Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè la persona ha de ser la que accepti la seva nacionalitat, ha de sentir-se còmoda, és a dir, el ciutadà decideix i accepta la seva nacionalitat.

- A què es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"?
A la importància de la llibertat de la nació,el fet de que no depengui de cap estat.

- I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
És quan un individu es sent ciutadà d'una determinada nació i per tant s'adapta al costums, llengua... d'aquesta nació.

Per què considera que aquests modes d'entendre la democràcia són excloents?
Perque no hi ha igualtat entre els habitants, es margina a un grup en concret.

Biografia de Jürgen Habermas
http://www.lecturalia.com/autor/3641/jurgen-habermas

Dilema 3

2009-05-26T07:52:00.000-07:00

- Què ha de fer el professor?
Afegir-li unes dècimes a la nota, ja que a ell no li repercuteix i per a l'alumne aquestes dècimes poden fer que cupleixi el seu desitg d'estudiar medicina.

- Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.

pujar-li: l'alumne serà feliç ja que podrà estudiar medicina,però els companys pensaran que és injust.

No pujar-li: el professor no sentirà que ha actuat amb preferències, tothom tindrà la nota que mereix.

- Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?Per una part, si el professor li puja la nota li proporcionarà felicitat a l'alumne, i per una altra part, no és del tot just que se li pugi la nota a un alumne entre 40, per aquest motiu, els companys han de posar de la seva part i si saben que s'ho mereix no haurien de queixar-se.

- Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte? I un utilitarista de la regla?L'utilitarista de l'acte li posaria la nota ja que les conseqüències es poden considerar positives, i l'utilitarista de la regla no li pujaria la nota.

- Quina regla creus que aplicaria el representant de l'utilitarisme de la regla?

Pujar la nota a tots els alumnes o a cap d'ells per tal de que hi hagi igualtat.

Dilema 2

2009-05-26T06:55:00.000-07:00

- Què ha de fer l'Alfons?
Jo penso que hauria de seguir amb la seva feina ja que el fet que hi hagi un talador d'arbres més no provocarà gran canvis, i en canvi, si canvia de feina, la seva familia ho pot tenir molt difícil per sortir endavant.

- L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar de la seva família pel benestar futur de la humanitat? Per què?
No, perquè si es tractès d'un acord conjunt en que moltes persones es posessin d'acord per no talar més arbres , es podria aconseguir una gran millora, però ell sol no podrà canviar les condicions ambientals, per tant més val que s'asseguri el benestar de la seva familia.

- Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí. Ens hem d'encarregar de deixar el món igual o millor de com ens l' hem trobat.

- Com es pot resoldre el conflicte de dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la terra?
Buscant altres recursos amb el quals es puguin guanyar la vida i reduint la quantitat d'arbres que es poden talar.

- De qui són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus? Per què?
Són responsabilitat tant dels governs com dels individus ja que és una realitat que ens afecta a tots i que pot comportar greus problemes a tots, però els governs tenen a les seves mans el poder necessari per posar-hi un remei a aquest tipus de problemes.

- Que hi diria un utilitarista?
Diria que hem de respectar la natura per poder aconseguir felicitat per al màxim nombre d'èssers vius.

Definicions tema 10

2009-05-25T13:34:00.000-07:00

- Intel·lectualisme moral: Posició que identifica el saber amb la virtut.

- Maièutica: Mètode de Sòcrates. És l'art de donar a llum a la veritrat.

- Hedonisme: Teoria moral que identifica el bé amb el plaer i realitza una investigació empírica sobre quins són els mòbils de la conducta humana.

- Felicitat d’ Aristòtil: Ser feliç és ser home en el sentit més ampli de la paraula, la felicitat consisteix en l'exercici de l'activitat teòrica.

- Prudència: és la virtut dianoètica que constitueix la saviesa pràtica ja que ens ajuda a deliberar bé.

- Pau interior: Consisteix en fer-se insensible al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.

- Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens assegura el màxim plaer.

- Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals.

- Ética Deontològica: Ética que es centra més en el deure moral que en la felicitat. - Imperatiu categòric: Són ordres morals que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.

- Dignitat humana: Valor intern d'un èsser humà, no és quantificable.

- Intuïcionisme dels valors: Afirma que podem captar els valors a través d'una intuició emocional.

- Comunitarisme: És una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.

- Universalisme: ètica que defensa que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d'una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup.

Dilema 1

2009-05-25T07:32:00.000-07:00

-Què ha de fer la mare d'en Lluís: firmar el justificant o no?
Penso que la mare no hauria de seguir firmant el justificant ja que d'aquesta manera el que conseguirà és que el fill no aprengui a sortir endavant en les situacions complicades que se li puguin presentar.

- És correcte mentir per protegir algú?
Depenent del tipus de mentira, el que no és correcte és que el mentir es converteixi en un costum.

- Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi?
En aquest cas, penso que el principal és que el fill no cometi una injustícia ja que el fet de saltar-se algun examen no es tracta d'una falta molt greu però mica en mica, el fill s'acostuma a saltar-se les normes i cada cop farà vulneracions més greus.

- El fi "aprovar" justifica tots els mitjans?
No, ja que tots els alumnes haurien d'actuar en condicions d'igualtat i disposar del mateix temps per a preparar-se l'examen.

- La intenció de la mare d'en Lluís és bona?
Sí, ella pretèn ajudar al seu fill al deixar que disposi de més hores per estudiar.

- Quines conseqüències pot tenir per a un Lluís que la mare el protegeixi sempre?
Que s'acabi acostumant a saltar-se les lleis i a que li posin les coses fàcils, de manera que quan es trobi davant d'una situació més complicada no sabrà afrontar-se a ella.

- És comparable la conducta d'en Lluís a "copiar en els exàmens"?
En els dos casos s'està saltant les normes, però personalment penso que és més greu copiar en un examen ja que en aquest cas ni tan sols s'ha fet l'esforç d'estudiar.

Tema 13 - Fonaments de l'estat social i democràtic de dret

2009-05-22T11:43:00.001-07:00

A continuació adjunto el power point que resumeix el tema 13 "fonaments de l'estat social i democràtic de dret."

Filosofia Power Point

View more Keynote presentations from SaaNdra.

Ningú fa el mal sabent que ho fa

2009-05-09T12:56:00.000-07:00

Per a mi, la opinió de Sòcrates en la que afirma que quan algú fa el mal ho fa sense saber-ho, per falta d'informació, etc... no és del tot certa.

Per una part, penso que quan algú fa el mal, la majoria de les vegades ho fa conscientment per aconseguir algun fi que li ressulta molt difícil obtenir mitjançant altres mètodes. Per exemple, en el cas dels terroristes fan el mal per tal de que la gent cedeixi al que volen ja que saben que atentar contra els ciutadans no és dessitjable per a ningú de manera que pretenen aconseguir aquells propòsits que mitjançant el diàleg no assolirien.

Per una altra part, és cert que molt sovint actuem malament per desconeixement, per exemple quan fem comentaris sense mala intenció però que senten malament a l'altre. En aquests casos, clarament, Sòcrates té raó.

Definicions

2009-03-04T13:26:00.000-08:00

Temperament: Conjunt de sentiments i passions amb les que neix una persona.

Hàbit: Repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtuts: Hàbits que ens predispossen a obrar bé.

Consciència moral: capacitat humana de distingir entre el que és bo i el que és dolent.

Llibertad interna: És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Condicionament: Estat en el que no es té llibertad absoluta però si la necessaria per ser responsables dels nostres actes.

Destí:afirma que hi ha una llei que regeix l'Univers.

Determinisme econòmic: Determinisme científic que estudia les diferents etapes històriques tenint en compte l' evolució de la economia...

Determinisme genètic: Determinisme que diu que les nostres actituds, accions y hàbits venen donats pel codi genètic.

Autonomia moral: El subjecte es dóna la llibertad a si mateix.

Nivell preconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral en el que l’individu veu com a just allò que li convé. Actua per impulsos egoistes i per por al càstig, per tant és inmadur.

Nivell postconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral el que l’individu diferencia entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: Fenòmen subjectiu de la consciència moral. El subjecte ha de respondre pels seus actes.

Principi de responsabilitat: hem d’assumir les conseqüències del nostre món per intentar no deixar-lo pitjor de com l’hem trobat.

Punts a favor i en contra de la llibertat

2009-03-04T12:59:00.000-08:00

A FAVOR

Tenim l'oportunitat d'actuar de la manera que ens sembla més correcte.

L'home està condemnat a ser lliure.

Ens fa no sentir-nos esclaus

EN CONTRA

Quan obrem malament soogeix el remordiment.

Hi ha persones que no disposen de llibertat externa (pressos..)

La llibertat requereix responsabilitat, i no tothom és responsable dels seus actes.

La nostra llibertat està condicionada per factors que no depenen de nosaltres (familia, educació, societat...)

Apunts de classe

2009-03-04T12:51:00.000-08:00

JEAN PAUL SARTRE (1905-1980)

- És un dels màxims exponents de l'existencialisme juntament amb Heidegger i Jasp er.
- Va ser el filòsof de la llibertat.
- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer existim i després ens fem. Ens anem construint al llarg de la vida.
- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem"

- Era ateu.
- Creu que cadascú ha d'escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.
- Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).
- Obra destacada: la nàusia.

cançó relacionada amb la llibertat

2009-03-04T11:40:00.001-08:00

ANDRÉS CALAMARO- LA LIBERTAD

Creo que todos buscamos lo mismo
no sabemos muy bien que es ni donde esta
oímos hablar de la hermana mas hermosa
que se busca y no se puede encontrar
La conocen los que la perdieron
los que la vieron de cerca, irse muy lejos
y los que la volvieron a encontrar
la conocen los presos,
La libertad
Algunos faloperos,
algunos con problemas de dinero,
porque se despiertan soñándola,
algunos que nacieron en el tiempo equivocado,
la libertad
Todos los marginales del fin del mundo,
esclavos de alguna necesidad,
los que sueñan despiertos,
los que no pueden dormir,
la libertad.
Algunos tristemente enamorados
pagando todavía el precio del amor
algunos que no pueden esperar,
y no aguantan más la necesidad.
Algunos cautivos de eso,
que no saben donde mirar,
tengo algunos hermanos y una hermana muy hermosa,
la libertad
Igual que Norberto, me pregunto muchas veces,
donde esta? y no dejo de pensar,
será solamente una palabra,
la hermana hermosa la libertad.

Exemples de fal·làcies

2009-03-04T10:54:00.000-08:00

PREGUNTES COMPLEXES

Senyor president, sap quant de temps més estarem en aquesta dessastrosa situació?

ARGUMENT AD IGNORANTIAM

Tot el que diu la Bíblia és cert ja que ningú pot demostrar el contrari.

ARGUMENT CIRCULAR

Compte amb això que es trenca fàcilment.

Perquè es trenca?
per que és fràgil.

Perquè és fràgil?

Per que es trenca.

ARGUMENT AD HOMINEM

L'home del temps ha anunciat que s'acosten plujes, però segur que no és cert ja que l'home del temps sempre s'equivoca.

ARGUMENT D'AUTORITAT

Ser, estar y semblar són verbs copulatius.

Perquè és aìxí?

Per que m'ho ha dit el meu professor.

ARGUMENT AD BACULUM

Si no vas a casa de la teva àvia es posarà molt trista.

ARGUMENT AD POULUM

És cert que vas dir això de mi? Després de tot el que he fet per tu i amb tot el que t'estimo!

ARGUMENT EX POPULO

Tothom diu que aquesta crema m'hidratarà la pell, per tant aquesta crema m'hidratarà la pell.

ARGUMENT DE LA CAUSA FALSA

He pres un entrepà amb formatge i tot seguit he tingut vòmits. Per tant, l'entrepà amb formatge és la conseqüència dels meus vòmits.

GENERALITZACIÓ PRECIPITADA

Alguns catalans són garrepes--> tots els catalans són garrepes.

ARGUMENT DEL PENDENT RELLISCÓS

Si surto de festa arribaré tard a casa.

Si arribo tard a casa dormiré fins el migdia.

Si dormo fins al migdia no aprofito el dia.

Si no aprofito el dia no estudio.

Com que no estudiar no és aconsellable, sortir de festa tampoc ho és.

Existeix el destí?

2009-03-03T07:38:00.000-08:00

Possiblement, aquesta ha estat una de les preguntes sense resposta que més m'he formulat fins ara.

Personalment no crec en l'existència del destí, és a dir, penso que tot el que ens passa té alguna explicació i en la majoria dels cassos surgeix com a conseqüència dels nostres actes, les nostrese eleccions...

No crec que tot el que ens succeeix estigui escrit i previst, ja que si fos així no podriem parlar d'una llibertat, de responsabilitat, etc... no seriem més que una mena de "titelles" representant una història en la que tot està decidit.

Som lliures?

2009-03-03T07:15:00.000-08:00

Segons el meu punt de vista no hi ha una única resposta per a aquesta pregunta.

Des del moment en que una persona té consciència per distingir entre el bé i el mal, té la capacitat suficient per saber com ha d'actuar, però... és suficientment lliure per posar-ho en pràctica?

Per una part, no crec en l'existència d'una llibertat absoluta, ja que tots nosaltres estem condicionats per una sèrie de factors com són la familia, entorn, educació, etc... i per tant sempre que actuem ho fem partint d'uns prejudicis.

Per una altra part, no crec en l'existència d'un determinisme, ja que si fos així no tindria sentit parlar de responsabilitat, remordiment, etc...

Per tant penso que les persones tenim cert grau de llibertat, entre elles la llibertat d'escollir entre diverses opcions (en el cas que no escollim cap possibilitat també tenim llibertat: llibertat de no escollir), llibertat d'expressió (per manisfestar els nostres sentiments, pensaments, etc... sense que ningú ens ho impedeixi)... i tot i aquesta llibertat estigui condicionada, no deixa de ser una responsabilitat que recau sobre nosaltres i ens permet actuar d'una manera o una altra.

La cultura com a activitat simbòlica

2009-03-02T07:54:00.000-08:00

IDEES PRINCIPALS

L'autor d'aquest text explica que l'home viu en un univers purament simbòlic i tot i que no pot enfrentar-se amb aquesta realitat cara a cara, ja no pot conèixer res independentment dels símbols.

TÍTOL

L'univers simbolic

COMENTARI

L'autor ens vol donar a entendre que mica en mica, els humans ens hem anat creant un univers simbòlic fins a tal punt que està cobrant més importància que l'univers físic. Aquest univers està constituits per imatges artístiques, símbols mítics o religiosos, un llenguatge, art, etc...

Tots aquests elements ens envolten diariament i no ens permetran tornar a l'ordre natural, és a dir, estem creant un món propi en el qual no podem viure independentment dels símbols.

2009-03-02T07:26:00.000-08:00

Individu: ésser complet que pertany a una espècie.

Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.

Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa

Contraactualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.

Estat de natura: L´individu és lliure i no hi ha lleis. (llibertat absoluta)

Pacte social (Rosseau): pacte en que es cedeix la llibertat a canvi d'uns drets.

Antropologia social: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. té en compte els aspectes materials i mentals.

Socialització primària: té l´objectiu d´introduir el subjecte en la societat.

Cultura: és el conjunt d´artefactes, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

Subcultura: matís dins la cultura ja que no tothom viu la seva cultura de la mateixa manera.

Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert . Es reuneixen sobretot gràcies a Internet.

Civilització (Huntington): nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.

Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.

Xenofòbia: odi envers els estrangers.

Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Racisme: És un patriotisme fanàtic que diu que hi ha races superiors i inferiors.

Relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena.

Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

2009-03-02T06:47:00.000-08:00

En el món podem trobar una gran diversitat de races, cultures, llengües, etc... cap d'elles superior ni inferior a la resta, cadascuna amb els seus punts a favor i els seus punts en contra.
Sens dubte, la millor manera de conviure entre diferents cultures és adoptant la posició d'interculturalisme, respectant als altres i aprenent a conviure en un món pluralista, però això és molt fàcil de dir peroò no tant de realitzar. Penso que és molt difícl arribar a assolir la convivència entre cultures ja que cada una defensa el seus valors, costums... i normalment parteix d'aquests per analitzar les altres cultures.
Per exemple, a mi em resultaría molt difícil conviure amb cultures machistes en les quals les dones estan obligades a portar vel, son maltractades pels seus marits i aquests no reben cap mena de càstig, etc... per tant, jo penso que cadascú pot viure en el seu país amb la cultura i costums corresponents (sempre i quant cumpleixen els principis ètics), però en el moment en que una persona va a viure a un altre lloc, ha d'adaptar-se i respectar els seus costums.

Aportacions de l'antropologia cultural

2009-03-02T06:00:00.000-08:00

L'individualisme possessiu

2009-03-01T07:35:00.000-08:00

Idees principals

Aquest text defensa principalment que l'home és l'únic amo d'ell mateix i no depén de la societat ja que aquesta no és més que un gran mercat lliure. Per tant, els individus només es relacionen per un interés propi, per obtenir algun benefici...

Títol

Individualisme equival a llibertat?

Anàlisi del text

El tema principal d'aquest fragment és l'individualisme possessiu. Segons aquesta teoria, l'home és lliure i l'únic propietari d'ell mateix i no depén de les voluntats dels altres. La societat és vista com un conjunt d'individus propietaris d'ells mateixos amb els que es poden tenir una sèrie de relacions mercantils, és a dir, l'home es relaciona amb els altres per interés propi.

Adequació i verificació pragmàtiques

2009-03-01T07:11:00.000-08:00

- Quina relació s'estableix en el text entre la "veritat" i la "vida" real de les persones?

Que la veritat significa una adequació amb la realitat.

- Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Quan es poden assimilar, fer vàlides, corroborar i verificar.

- Trobes alguna semblança enter les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s'entén per "pragmàtic"? Quina?

Sí. Que les nostres idees seran certes si es poden verificar i ens proporcionen algun profit, és a dir, són útils.

-Pot haver-hi el cas d'idees certes sense conseqüències pràctiques?

No, ja que per al pragmatisme, el que és cert ha de ser útil, és a dir, ens ha d'aportar conseqüències beneficioses.

Definicions

2009-03-01T06:59:00.000-08:00

Raó teòrica: s’orienta cap al coneixement de la realitat.

Raó pràctica: ús de la raó que mira d’orientar l’acció pero orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.

Metafísica: branca de la fisolofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat, ens porta més enllà dels objetes en particular.

Ultimitat: és l’intent de la metafísica d’arribar a les qúestions últimes.

Subjecte: Protagonista de l'acció de conèixer.

Opinió (Kant): Estat del coneixement en el que el subjecte considera quelcom com a cert, però no n'està segur.

Interès emancipador: té relació amb l’alliberament dels éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: afirma que les veritats són inmutables, universals i necessàries.

Escepticisme moderat: El principal representant és Hume. Defensen que no es pot
arribar a conèixer i per tant ens hem de conformar amb allò que és més probable.

Perspectivisme: Manté que es pot arribar al coneixement de la realitat conjugant diferents perspectives.

Realisme: defineix que l’objecte existeix per si mateix, independentment del subjecte.

Idealisme: la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.

Prejudicis: judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització…

Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú expert en la matèria.

Evidència: és evident el que se’ns presenta com a indiscutible.

Adequació: un enunciat és vertader si el que diem s’adapta amb la realitat.

Coherència: una proposició és vertadera si es segueix d’un conjunt de proposicions vertaderes.

Pragmatisme: La veritat és tot allò útil i eficaç.

Consens: acord entre interlocutors.

Contingent: quelcom que és actualment però pot deixar de ser i pot no haver estat.

Necessari: absolutament real. És i no pot no ser.

Virtualitat: conjunt de percepcions y sensacions generades amb ajuda d’un sport tècnic.

El virtual és real?

2009-03-01T06:48:00.000-08:00

Tenint en compte que podem trobar diferents maneres d’entendre la realitat, la realitat virtual és aquella que utilitzem per a referir-nos al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic.
Per a mi, el virtual no és real, el que és real és la nostra percepció, la imatge mental que ens fem d’això, els sentiments i emocions que ens transmet…
Principalment, penso que no és real perqué és quelcom que no podem tocar, és un món que ha estat creat per a la nostra satisfacció, per tant amb la realitat virtual no podem tenir les mareixes sensacions que amb tots aquells objetes que podem percebre sensorialment.

Veritat, realitat, concordança

2008-11-12T12:52:00.000-08:00

- Idees principals

En aquest fragment de l'obra "la esencia de la verdad", Heidegger diu que la veritat és tot allò real, tots aquells enunciats que concorden amb la realitat.

- Títol

La veritat és tot allò cert.

-Comentari:

L'autor es basa en la fenomenologia, que és un model que el podriem situar entre l'idealisme i el realisme. El que pretén és conèixer la realitat i dóna importància a la consciència, però també als objectes, ja que si aquests no es manifestessin no seria possible el coneixement.

La principal diferència entre la fenomenologia i l'hermenèutica és que aquesta última pretén comprendre les accions humanes i la realitat interpretant cada esdeveniment, de manera que diu que no hi ha fets purs (com en la fenomenologia) sinó interpretacions.

pàg.40 - doc.5

2008-11-12T12:13:00.000-08:00

-Idees principals

Segons José Ortega y Gasset, la veritat es diferent per a cada persona, és a dir, depén de la perspectiva en la que es troba cadascú, de la situació...

Per a l'autor, la realitat és veritat.

-títol

Com aconseguim la veritat?

-Comentari

Segons l'autor, la veritat depén en gran part del punt de vista del subjecte, de la situació en la que es troba...

En el text trobem trets molt característics del perspectivisme, ja que manté que sí que es pot arribar a conèixer la realitat, però conjugant diferents perspectives. Si comparem el perspectivisme amb l'escepticisme, la principal diferència és que l'escepticisme defensa que no es pot arribar a conèixer la realitat i el perspectivisme diu que cadascú de nosaltres és una perspectiva sobre el món i el conjunt de totes les perspectives dona lloc a la veritat.

És possible el coneixement?

2008-11-11T11:36:00.000-08:00

Per a mi, el verb conèixer és relatiu, és a dir, al preguntar-nos si és possible el coneixement no podem obtenir una única resposta.

El coneixement de tot allò material es dona a partir de l'experiència i dels sentits, i per tant, si a tu t'ensenyen que un determinat objecte és un llibre, des d'aleshores sempre associaràs aquell objecte amb el nom "llibre".

En canvi, el que és més difícil de conèixer, i en alguns casos fins i tot impossible, són determinades preguntes que es qüestiona la filosofia, , per exemple": "és necessària la nostra existència?", "existeix Déu?"...ja que tot això no ho podem percebre mitjançant els sentits i com a molt podem investigar i fer suposicions, però mai tindrem les dades suficients perquè ens proporcionin coneixement.

L'objecte de la filosofia

2008-11-11T10:14:00.000-08:00

- Idees principals: aquest text pretén donar a entendre l'importància de saber entendre i aclarir les proposicions filosòfiques.

- Títol: Intencions de la filosofia.

- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat i no una teoria?
- Quina és la funció de la filosofia segons el text?
- Comenta la frase " la filosofia ha d'aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que
d'una altra manera serien opacs i confusos".
Personalment, crec que Wittgenstein diu que la filosofia és una activitat i no una teoria degut a que principalment hem de dur a terme el procés d'enteniment de les proposicions filosòfiques per tal de conèixer allò del que sen's està parlant.
Segons el text, la funció de la filosofia és l'aclariment lògic dels pensaments.
L'última frase del text fa referència a que la filosofia s'ha d'encarregar de reflexionar i plantejar incògnites sobre diversos aspectes i ho ha de fer mitjançant la lògica i l'ús correcte del llenguatge.

- Quin mètode defensa Wittgenstein?
Wittgenstein defensa el mètode analíticolingüístic, concretament l'anàlisi formal, ja que considera la lògica com el llenguatge perfecte.
La principal diferència entre el mètode analíticolingüístic i l'empiricoracional és que el primer considera que la major part dels problemes filosòfics es deuen a que les expressions filosòfiques són imprecisses i creen confusions, i en canvi l'empiricoracional no està relacionat amb el llenguatge, sinó amb els sentits i l'enteniment, els quals tenen la meteixa importància en aquest mètode.

Definicions tema 1

2008-11-11T09:15:00.000-08:00

saber ordinari: es funda en l'experiència de la vida quotidiana. Sap el què però no el perquè.

saber científic: és un saber sistemàtic, rigorós i crític que es preocupa per el perquè.

saber filosòfic: és un saber rigorós i sistemàtic que pretén arribar a una resposta última als grans enigmes de l'èsser humà.

ciència: tipus de saber que aplica les matemàtiques i l'experimentació a l'estudi de la realitat.

mètode: manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

axioma: principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.. Ex: el tot és major que la part.

Inducció incompleta: mètode que parteix d'uns casos singulars per arribar a lleis generals.

hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat confirmada. Quan es confirma passa a ser una llei.

llei: enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.

teoria: enunciats universals dels quals deduim les lleis d'una ciència en particular.

Falsació: es dóna quan una hipòtesi queda rebutjada ja que no concorda amb els fets del món.

comprensió: captar el sentit d'alguna cosa o situar-nos dins d'un esdeveniment.

mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

mètode empiricoracional: parteix del fet que comptem amb 2 fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment per mitjà dels quals accedim a 2 nivells de la realitat : el sensible i l'intel·ligible.

empirisme: separa les dues fonts de coneixement (experiència i raó).

mètode transcendental: no mira d'esbrinar l'origen del nostre coneixement, sinó que mira de fonamentar-lo, de donar-ne raó.

joc de llenguatge: diferents maneres d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.

hermenèutica no normativa: no posa normes a la comprensió.

pretencions de validesa de la parla: normes que s'han de seguir, segons l'hermenèutica normativa, per aconseguir una bona comprensió (veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correció moral).

Ontologia: es basa en el tractat de l'èsser.

Comentari: el problema de la filosofia contemporània

2008-11-09T13:51:00.000-08:00

- Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
L'home renuncia a adoptar actituds radicals i últimes, no es preocupa per les qüestions realment importants.
La principal conseqüència és que es perjudica la societat ja que ens tanquem en nosaltres mateixos.

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.
En moltes ocasions m'he plantejat preguntes sobre allò que m'envolta i principalment sobre el que faré en el meu futur, el treball que tindré...

- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
plantejar correctament la qüestió metafísica.

-Enllaç biografia Zubiri:

http://www.zubiri.net/vidaobra.html

Activitat 1, pàg.31

2008-11-09T13:10:00.000-08:00

Com justificaries que l'afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D'entre els citats més avall, qui diries que és més savi? Raona la resposta.
a) Un científic premi Nobel de la seva especialitat
b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.
c) Un artista reconegut pels millors crítics del món.
d) Una persona que ha estudiat tres carreres amb les millors qualificacions del món.
c) Una persona feliç.

Per a mi, d'entre aquestes persones, la més savia és la persona feliç, ja que això vol dir que ha viscut la seva vida de la millor forma possible, ha pres les decissions adequades... tot i que a la vella també la considero savia, ja que després de tants anys de vida, té una gran experiència respecte diferents temes i qüestions de la realitat.

pàgina 21, doc.4

2008-11-09T12:36:00.000-08:00

- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
Les lleis són hipòtesis confirmades i les teories són conjunts de lleis.

- Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Teoria cinetica-molecular
En estat sòlid, les molècules estan molt juntes i la força de cohesió és molt elevada.
En estat líquid, les molècules estan més separades i no tenen forma pròpia.
En estat gasós, les molècules estan totalment separades les unes de les altres i es mouen lliurement, no existeixen forçes de cohesió.

Definicions

2008-11-09T12:09:00.000-08:00

- Ciutadà : persona que viu en un poble/ciutat i té una sèrie de drets i deures.

- Política: manera d'organitzar i governar un país.

- democràcia: sistema de govern en el qual el poder rau en el poble.

- Tirania: Es prenen decissions que afecten al poble sense tenir en compte al poble.És contrari a la democràcia.

- Drets humans: condicions que han de ser respectades en totes les persones. Ex: dret de la
vida, d'expressió...

- Estat de dret: estat que es basa en el cumpliment de la llei.

- Individualisme: teoria que afirma que és previ l'individu que la societat.

- Socialisme: defensa que la societat és més important que l'individu, lluita pels drets del poble. Defensa la igualtat.

- Justícia: valor que defensa els drets de les persones i que tothom tingui allò que li correspon.

- Poder: autoritat que domina i influeix sobre un determinat grup de persones.

El saber científic

2008-11-09T10:56:00.000-08:00

Què és la filosofia?

2008-10-29T02:06:00.000-07:00

El que jo entenc per filosofia, no és gaire fàcil d'expressar, penso que filosofia no és cap ciència, estudi... que tingui la finalitat d'obtenir respostes, ni donar a entendre res en concret, sinó que la filosofia simplement qüestiona determinats aspectes de la nostra vida, es pregunta el perquè del que ens envolta, o fins i tot de la nostra manera de pensar, actuar...

Cada persona té la seva filosofia, que engloba les seves actituds, pensaments...

En resum, la filosofia no pretén donar-nos a conèixer una informació sobre alguna cosa, el seu objectiu és fer-nos pensar, reflexionar sobre diferents idees i aspectes tot i que en alguns casos és impossible arribar a una resposta final.