ABSTRACT
En aquest fragment del tractat sobre la naturalesa humana, Hume reflexiona sobre quin és l'origen de la idea de causa mitjançant un exemple amb boles de billar. Si dues boles de billar es troben quietes damunt una taula i de sobte una d'elles comença a moure's, en el moment que les boles topin, la que estava aturada també començarà a moure's. Això es deu a la relació causa-efecte, és a dir, la causa de que la primera bola topi amb l'altra tindrà l'efecte de provocar moviment a la segona bola. Per tal que es produeixi aquesta relació de causa i efecte és necessària la contigüitat en el temps, és a dir, que la causa sigui anterior a l'efecte i la semblança, ja que Hume se'n adona que cada cop que colpeja una bola el resultat és molt semblant.
Hume, després de repetir aquesta situació amb altres boles afirma que tot el que podem deduir a través de les impressions és que el contacte d'una bola amb una altra provoca el seu moviment. No podem arribar a la conclussió de que aquesta connexió sigui necessària ja que no tenim cap impressió que ens aoprti aquesta idea.
Tot seguit Hume afirma que podem arribar a la conclusió de que la bola es mourà si és colpejada per l'altra gràcies a l'experiència, és a dir, una persona com Adam, que mai ha observat aquesta escena seria incapaç de preveure el que succeïria al colpejar una bola amb l'altra.
Hume afegeix que en el moment en que afirmem que si colpejem una bola amb una altra aquesta es mourà, estem donant per suposat que la naturalesa serà sempre uniforme i realment no tenim la certesa de que sigui així. Mentre hi hagi la possibilitat de que la naturalesa canvï, no podem donar per cert cap esdeveniment del futur basant-nos en el passat, per tant no podem deixar-nos guiar pels costums ja que mai podrem arribar a un coneixement absolutament cert, sinó probable.
