martes, 4 de mayo de 2010

Kant - Activitat 22


En aquest text, Kant explica que el coneixement té el seu origen en l'experiència però tot i això, per tal que aquest es produeixi és necessari que es compleixin una sèrie de condicions en el subjecte.
Tot coneixement s'inicia amb les impressions (a posteriori), que quan són captades, el subjecte els dona una determinada forma. Per una altra part, en el subjecte es troben unes formes a priori d'espai i temps que possibiliten el coneixement. Aquest coneixement a priori només té sentit amb l'experiència i es tracta d'un coneixement universal que segons Kant es pot trobar en les matemàtiques i la física.

sábado, 24 de abril de 2010

viernes, 23 de abril de 2010

sábado, 17 de abril de 2010

jueves, 15 de abril de 2010

Abstract - Activitat 21

ABSTRACT

En aquest fragment del tractat sobre la naturalesa humana, Hume reflexiona sobre quin és l'origen de la idea de causa mitjançant un exemple amb boles de billar. Si dues boles de billar es troben quietes damunt una taula i de sobte una d'elles comença a moure's, en el moment que les boles topin, la que estava aturada també començarà a moure's. Això es deu a la relació causa-efecte, és a dir, la causa de que la primera bola topi amb l'altra tindrà l'efecte de provocar moviment a la segona bola. Per tal que es produeixi aquesta relació de causa i efecte és necessària la contigüitat en el temps, és a dir, que la causa sigui anterior a l'efecte i la semblança, ja que Hume se'n adona que cada cop que colpeja una bola el resultat és molt semblant.

Hume, després de repetir aquesta situació amb altres boles afirma que tot el que podem deduir a través de les impressions és que el contacte d'una bola amb una altra provoca el seu moviment. No podem arribar a la conclussió de que aquesta connexió sigui necessària ja que no tenim cap impressió que ens aoprti aquesta idea.
Tot seguit Hume afirma que podem arribar a la conclusió de que la bola es mourà si és colpejada per l'altra gràcies a l'experiència, és a dir, una persona com Adam, que mai ha observat aquesta escena seria incapaç de preveure el que succeïria al colpejar una bola amb l'altra.
Hume afegeix que en el moment en que afirmem que si colpejem una bola amb una altra aquesta es mourà, estem donant per suposat que la naturalesa serà sempre uniforme i realment no tenim la certesa de que sigui així. Mentre hi hagi la possibilitat de que la naturalesa canvï, no podem donar per cert cap esdeveniment del futur basant-nos en el passat, per tant no podem deixar-nos guiar pels costums ja que mai podrem arribar a un coneixement absolutament cert, sinó probable.

lunes, 5 de abril de 2010

Projecte 4

Trets més importants de la filosofia de Sant Agustí

El tema principal de la filosofia de Sant Agustí és la relació de l'ànima amb Déu.
Segons ell, la filosofia serveix en la mesura en que concorda amb la religió; el seu objectiu és conduir-nos a la saviesa i aquesta no és més que Déu i les veritats que es corresponen amb la fe, per tant, és necessari creure per entendre (Sant Agustí estableix una relació directa entre la raó i la fe). En el moment en que una persona assoleix la saviesa, arriba a Déu i conseqüentment obté la felicitat absoluta.
.
Pel que fa al coneixement, Sant Agustí accepta la teoria platònica de l'ànima considerant que és superior al cos tot i que aquest també és necessari. L'ànima coneix els esdeveniments que afecten el cos però no s'hi veu afectada. Per una altra part, Sant Agustí afirma que també existeixen veritats eternes i inmutables que són superiors a l'ànima, per exemple les veritats de fe i les matemàtiques, que no provenen de nosaltres i hem de creure que ha estat Déu qui les ha dipositat en la nostra ment.
.
Partint de les seves teories, si la sabiduria és Déu, el veritable filòsof és l'amant de la sabiduria i per tant l'amant de Déu.
.
Enllaços d'interès relacionats amb la filosofia de Sant Agustí:

Hume- activitat 20

Aquest fragment forma part de la Investigació sobre els principis de la moral de Hume. El filòsof ens parla sobre la finalitat de les accions humanes i afirma que aquestes no depenen de la raó. En aquest aspecte mostra la seva tendència empirista tot dient que allò que ens mou a realitzar una determinada acció és el sentiment. El sentiment ens condueix a apreciar una acció de manera positiva o negativa per a nosaltres i determina què és el que ens proporciona plaer i ens fa sentir millor. Segons Hume, els homes no actuen de manera racional sinó que ho fan guiats per desitjos, passions, sentiments...i com que el nostre objectiu és assolir sensacions agradables, hem de deixar-nos guiar pels sentiments.