Projecte 6 - valoració personal

Projecte 5

Sant Agustí

Abstract - Activitat 21

ABSTRACT

En aquest fragment del tractat sobre la naturalesa humana, Hume reflexiona sobre quin és l'origen de la idea de causa mitjançant un exemple amb boles de billar. Si dues boles de billar es troben quietes damunt una taula i de sobte una d'elles comença a moure's, en el moment que les boles topin, la que estava aturada també començarà a moure's. Això es deu a la relació causa-efecte, és a dir, la causa de que la primera bola topi amb l'altra tindrà l'efecte de provocar moviment a la segona bola. Per tal que es produeixi aquesta relació de causa i efecte és necessària la contigüitat en el temps, és a dir, que la causa sigui anterior a l'efecte i la semblança, ja que Hume se'n adona que cada cop que colpeja una bola el resultat és molt semblant.

Hume, després de repetir aquesta situació amb altres boles afirma que tot el que podem deduir a través de les impressions és que el contacte d'una bola amb una altra provoca el seu moviment. No podem arribar a la conclussió de que aquesta connexió sigui necessària ja que no tenim cap impressió que ens aoprti aquesta idea.

Tot seguit Hume afirma que podem arribar a la conclusió de que la bola es mourà si és colpejada per l'altra gràcies a l'experiència, és a dir, una persona com Adam, que mai ha observat aquesta escena seria incapaç de preveure el que succeïria al colpejar una bola amb l'altra.

Hume afegeix que en el moment en que afirmem que si colpejem una bola amb una altra aquesta es mourà, estem donant per suposat que la naturalesa serà sempre uniforme i realment no tenim la certesa de que sigui així. Mentre hi hagi la possibilitat de que la naturalesa canvï, no podem donar per cert cap esdeveniment del futur basant-nos en el passat, per tant no podem deixar-nos guiar pels costums ja que mai podrem arribar a un coneixement absolutament cert, sinó probable.

Projecte 4

Trets més importants de la filosofia de Sant Agustí

El tema principal de la filosofia de Sant Agustí és la relació de l'ànima amb Déu.

Segons ell, la filosofia serveix en la mesura en que concorda amb la religió; el seu objectiu és conduir-nos a la saviesa i aquesta no és més que Déu i les veritats que es corresponen amb la fe, per tant, és necessari creure per entendre (Sant Agustí estableix una relació directa entre la raó i la fe). En el moment en que una persona assoleix la saviesa, arriba a Déu i conseqüentment obté la felicitat absoluta.

.

Pel que fa al coneixement, Sant Agustí accepta la teoria platònica de l'ànima considerant que és superior al cos tot i que aquest també és necessari. L'ànima coneix els esdeveniments que afecten el cos però no s'hi veu afectada. Per una altra part, Sant Agustí afirma que també existeixen veritats eternes i inmutables que són superiors a l'ànima, per exemple les veritats de fe i les matemàtiques, que no provenen de nosaltres i hem de creure que ha estat Déu qui les ha dipositat en la nostra ment.

.

Partint de les seves teories, si la sabiduria és Déu, el veritable filòsof és l'amant de la sabiduria i per tant l'amant de Déu.

.

Enllaços d'interès relacionats amb la filosofia de Sant Agustí:

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/agustin.htm

http://filosofia.laguia2000.com/los-escolasticos/filosofia-de-san-agustin

http://www.boulesis.com/didactica/apuntes/?a=123

Hume- activitat 20

Aquest fragment forma part de la Investigació sobre els principis de la moral de Hume. El filòsof ens parla sobre la finalitat de les accions humanes i afirma que aquestes no depenen de la raó. En aquest aspecte mostra la seva tendència empirista tot dient que allò que ens mou a realitzar una determinada acció és el sentiment. El sentiment ens condueix a apreciar una acció de manera positiva o negativa per a nosaltres i determina què és el que ens proporciona plaer i ens fa sentir millor. Segons Hume, els homes no actuen de manera racional sinó que ho fan guiats per desitjos, passions, sentiments...i com que el nostre objectiu és assolir sensacions agradables, hem de deixar-nos guiar pels sentiments.

El jo existeix? - Activitat 19

El jo existeix?

Per tal de poder donar una resposta coherent, prèciament hauriem de definir què entenem per "jo". Al llarg de la història de la filosofia, nombrosos pensadors han intentat trobar una definició lògica del jo, entre els quals cal destacar Descartes i Hume, cadascún d'ells amb una concepció molt diferent.
Per a Descartes, el jo es converteix en el centre de la seva filosofia en el moment en que arriba a la conclusió de que "si penso, sóc". Convençut de que tenim pensament, el jo queda definit com una substància pensant i no com un simple cos ja que no ha pogut demostrar que els cossos existeixin. Per tant, es tracta d'una concepció inmaterial i immutable del jo.
Mé endavant, Hume va rebutjar la idea del jo com a substància pensant i el va definir com una sèrie d'idees simples i percepcions que van canviant al llarg del temps. A la nostra ment no hi ha cap impressió que sigui permanent sinó que s'estableix una successió d'idees, per tant el jo no es pot definir com una substància sinó com un conjunt de percepcions i idees.
Sota el meu punt de vista, tot i que la teoria de Hume pel que fa a les impressions i les idees em sembla més realista que les anteriors, pel que fa al "jo", no estic d'acord quan afirma que és una ficció de la imaginació . Si bé és cert que el jo no és una cosa immutable, la essència del jo sempre és present, és a dir, quan una persona veu una fotografia de quan era petit, és cert que ha pogut canviar físicament, formar-se, madurar... però l'essència del jo continua sent la mateixa. Per tant la teoria de Descartes em sembla més acertada tot i que afegiria a la seva definició de "jo" com a substància pensant, la característica de variabilitat que dóna Hume a la seva concepció del "jo".

Hume - activitat 18

En aquest fragment del Tractat de la Naturalesa Humana, Hume tracta els conceptes principals de la seva teoria del coneixement.
El filòsof es caracteritza per ser empirista, naturalista i escèptic. Tot i que afirma que no podem arribar a conèixer les coses en si mateixes (només podem disposar de les impressions, que són les causes de les idees) creu que el procés de coneixement es dóna mitjançant l'experiència. No podem acceptar com a cert res que no haguem conegut mitjançant l'experiència.
Seguint aquesta definició del coneixement, Hume afirma que no podem confirmar l'existència de Déu ja que no el podem captar amb els sentits. La idea de Déu que tenim a la nostra ment no deriva de cap impressió i per tant hem de dubtar d'ella. L'existència de Déu és indemostrable ja sigui a través de la raó o de l'experiència.

Comentari Descartes - Activitat 17

Però, allò que fa que molts pensin que és difícil conèixer allò que és Déu, i fins i tot el que és la seva ànima, és que no eleven mai el seu esperit per damunt de les coses sensibles i que estan tan acostumats a considerar-ho tot amb la imaginació- que és un mode de pensar apropiat per a les coses materials- que allò que no és imaginable els sembla intel·ligible. La qual cosa és força òbvia pel fet que fins i tot els filòsofs admeten com a màxima en les escoles que en l'enteniment no hi ha res que no hagi estat anteriorment en els sentits, on, tanmateix és cert que mai no hi han estat les idees de Déu i de l'ànima. I em sembla que els que volen utlitzar la imaginació per comprendre-les actuen com si, per sentir els sons o olorar les olors, volguessin servir-se dels ulls; i amb aquesta diferència afegida: que el sentit de la vista no ens assegura menys que l'olfacte o l'oïda la veritat dels seus respectius objectes, mentre que ni la imaginació ni els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l'enteniment.

Descartes, El discurs del mètode, IV

1) Idees del text
En aquest text, Descartes fa una crítica a l'empirisme afirmant que sense la intervenció de l'enteniment no podriem arribar a conèixer res. Tot i això, Descartes reconeix la dificultat que representa el fet de conèixer Déu ja que tenim el costum de conèixer a través dels sentits i per arribar a conèixer-lo hem de ser capaços d'elevar el nostre esperit per sobre de les coses sensibles.

2)
Intel·ligible: impossible de concebre.
Imaginació: facultat de crear idees i imatges.

3)
En aquest text Descartes mostra el seu racionalisme afirmant que "els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l'enteniment". Segons ell, l'únic coneixement indubtable és el fet que jo existeixo, podem dubtar de tot excepte del jo, ja que en el cas que dubtem, el qui dubta sóc jo, i per tant, si dubto existeixo.
Per tal de poder assolir un coneixement, abans de captar les dades que ens proporcionen els sentits ha d'haver-hi un coneixement previ que prové de l'enteniment.

4)
Descartes afirma que l'ésser humà és un compost de la substància pensant (ment) i l'extensa (cos).Aquestes dues substàncies són independents i entre elles s'estableix un dualisme. per una part l'ànima és inmortal i està sotmesa a les lleis de la natura, i per l'altra, el cos és finit ja que quan es separa de l'ànima mor (està sotmés a les lleis de la natura).
Aquest dualisme entre cos i ànima es pot comparar amb el dualisme platònic, que també afirmava que l'ànima és inmortal.

5)
Jo penso que quan Descartes afirma que és més fàcil conèixer l'ànima que el cos no té raó ja que el primer que se'ns manifesta de manera directa és el cos. Tot i això, és cert que els sentits ens enganyen i com va afirmar Plató, no ens podem refiar d'aquells que ens han enganyat almenys un cop.