El jo existeix? - Activitat 19

El jo existeix?

Per tal de poder donar una resposta coherent, prèciament hauriem de definir què entenem per "jo". Al llarg de la història de la filosofia, nombrosos pensadors han intentat trobar una definició lògica del jo, entre els quals cal destacar Descartes i Hume, cadascún d'ells amb una concepció molt diferent.
Per a Descartes, el jo es converteix en el centre de la seva filosofia en el moment en que arriba a la conclusió de que "si penso, sóc". Convençut de que tenim pensament, el jo queda definit com una substància pensant i no com un simple cos ja que no ha pogut demostrar que els cossos existeixin. Per tant, es tracta d'una concepció inmaterial i immutable del jo.
Mé endavant, Hume va rebutjar la idea del jo com a substància pensant i el va definir com una sèrie d'idees simples i percepcions que van canviant al llarg del temps. A la nostra ment no hi ha cap impressió que sigui permanent sinó que s'estableix una successió d'idees, per tant el jo no es pot definir com una substància sinó com un conjunt de percepcions i idees.
Sota el meu punt de vista, tot i que la teoria de Hume pel que fa a les impressions i les idees em sembla més realista que les anteriors, pel que fa al "jo", no estic d'acord quan afirma que és una ficció de la imaginació . Si bé és cert que el jo no és una cosa immutable, la essència del jo sempre és present, és a dir, quan una persona veu una fotografia de quan era petit, és cert que ha pogut canviar físicament, formar-se, madurar... però l'essència del jo continua sent la mateixa. Per tant la teoria de Descartes em sembla més acertada tot i que afegiria a la seva definició de "jo" com a substància pensant, la característica de variabilitat que dóna Hume a la seva concepció del "jo".