Comentari Descartes - Activitat 17

Però, allò que fa que molts pensin que és difícil conèixer allò que és Déu, i fins i tot el que és la seva ànima, és que no eleven mai el seu esperit per damunt de les coses sensibles i que estan tan acostumats a considerar-ho tot amb la imaginació- que és un mode de pensar apropiat per a les coses materials- que allò que no és imaginable els sembla intel·ligible. La qual cosa és força òbvia pel fet que fins i tot els filòsofs admeten com a màxima en les escoles que en l'enteniment no hi ha res que no hagi estat anteriorment en els sentits, on, tanmateix és cert que mai no hi han estat les idees de Déu i de l'ànima. I em sembla que els que volen utlitzar la imaginació per comprendre-les actuen com si, per sentir els sons o olorar les olors, volguessin servir-se dels ulls; i amb aquesta diferència afegida: que el sentit de la vista no ens assegura menys que l'olfacte o l'oïda la veritat dels seus respectius objectes, mentre que ni la imaginació ni els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l'enteniment.

Descartes, El discurs del mètode, IV

1) Idees del text
En aquest text, Descartes fa una crítica a l'empirisme afirmant que sense la intervenció de l'enteniment no podriem arribar a conèixer res. Tot i això, Descartes reconeix la dificultat que representa el fet de conèixer Déu ja que tenim el costum de conèixer a través dels sentits i per arribar a conèixer-lo hem de ser capaços d'elevar el nostre esperit per sobre de les coses sensibles.

2)
Intel·ligible: impossible de concebre.
Imaginació: facultat de crear idees i imatges.

3)
En aquest text Descartes mostra el seu racionalisme afirmant que "els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l'enteniment". Segons ell, l'únic coneixement indubtable és el fet que jo existeixo, podem dubtar de tot excepte del jo, ja que en el cas que dubtem, el qui dubta sóc jo, i per tant, si dubto existeixo.
Per tal de poder assolir un coneixement, abans de captar les dades que ens proporcionen els sentits ha d'haver-hi un coneixement previ que prové de l'enteniment.

4)
Descartes afirma que l'ésser humà és un compost de la substància pensant (ment) i l'extensa (cos).Aquestes dues substàncies són independents i entre elles s'estableix un dualisme. per una part l'ànima és inmortal i està sotmesa a les lleis de la natura, i per l'altra, el cos és finit ja que quan es separa de l'ànima mor (està sotmés a les lleis de la natura).
Aquest dualisme entre cos i ànima es pot comparar amb el dualisme platònic, que també afirmava que l'ànima és inmortal.

5)
Jo penso que quan Descartes afirma que és més fàcil conèixer l'ànima que el cos no té raó ja que el primer que se'ns manifesta de manera directa és el cos. Tot i això, és cert que els sentits ens enganyen i com va afirmar Plató, no ens podem refiar d'aquells que ens han enganyat almenys un cop.