Veritat, realitat, concordança

- Idees principals

En aquest fragment de l'obra "la esencia de la verdad", Heidegger diu que la veritat és tot allò real, tots aquells enunciats que concorden amb la realitat.

- Títol

La veritat és tot allò cert.

-Comentari:

L'autor es basa en la fenomenologia, que és un model que el podriem situar entre l'idealisme i el realisme. El que pretén és conèixer la realitat i dóna importància a la consciència, però també als objectes, ja que si aquests no es manifestessin no seria possible el coneixement.

La principal diferència entre la fenomenologia i l'hermenèutica és que aquesta última pretén comprendre les accions humanes i la realitat interpretant cada esdeveniment, de manera que diu que no hi ha fets purs (com en la fenomenologia) sinó interpretacions.

pàg.40 - doc.5

-Idees principals

Segons José Ortega y Gasset, la veritat es diferent per a cada persona, és a dir, depén de la perspectiva en la que es troba cadascú, de la situació...

Per a l'autor, la realitat és veritat.

-títol

Com aconseguim la veritat?

-Comentari

Segons l'autor, la veritat depén en gran part del punt de vista del subjecte, de la situació en la que es troba...

En el text trobem trets molt característics del perspectivisme, ja que manté que sí que es pot arribar a conèixer la realitat, però conjugant diferents perspectives. Si comparem el perspectivisme amb l'escepticisme, la principal diferència és que l'escepticisme defensa que no es pot arribar a conèixer la realitat i el perspectivisme diu que cadascú de nosaltres és una perspectiva sobre el món i el conjunt de totes les perspectives dona lloc a la veritat.

És possible el coneixement?

Per a mi, el verb conèixer és relatiu, és a dir, al preguntar-nos si és possible el coneixement no podem obtenir una única resposta.

El coneixement de tot allò material es dona a partir de l'experiència i dels sentits, i per tant, si a tu t'ensenyen que un determinat objecte és un llibre, des d'aleshores sempre associaràs aquell objecte amb el nom "llibre".

En canvi, el que és més difícil de conèixer, i en alguns casos fins i tot impossible, són determinades preguntes que es qüestiona la filosofia, , per exemple": "és necessària la nostra existència?", "existeix Déu?"...ja que tot això no ho podem percebre mitjançant els sentits i com a molt podem investigar i fer suposicions, però mai tindrem les dades suficients perquè ens proporcionin coneixement.

L'objecte de la filosofia

- Idees principals: aquest text pretén donar a entendre l'importància de saber entendre i aclarir les proposicions filosòfiques.

- Títol: Intencions de la filosofia.

- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat i no una teoria?
- Quina és la funció de la filosofia segons el text?
- Comenta la frase " la filosofia ha d'aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que
d'una altra manera serien opacs i confusos".
Personalment, crec que Wittgenstein diu que la filosofia és una activitat i no una teoria degut a que principalment hem de dur a terme el procés d'enteniment de les proposicions filosòfiques per tal de conèixer allò del que sen's està parlant.
Segons el text, la funció de la filosofia és l'aclariment lògic dels pensaments.
L'última frase del text fa referència a que la filosofia s'ha d'encarregar de reflexionar i plantejar incògnites sobre diversos aspectes i ho ha de fer mitjançant la lògica i l'ús correcte del llenguatge.

- Quin mètode defensa Wittgenstein?
Wittgenstein defensa el mètode analíticolingüístic, concretament l'anàlisi formal, ja que considera la lògica com el llenguatge perfecte.
La principal diferència entre el mètode analíticolingüístic i l'empiricoracional és que el primer considera que la major part dels problemes filosòfics es deuen a que les expressions filosòfiques són imprecisses i creen confusions, i en canvi l'empiricoracional no està relacionat amb el llenguatge, sinó amb els sentits i l'enteniment, els quals tenen la meteixa importància en aquest mètode.

Definicions tema 1

saber ordinari: es funda en l'experiència de la vida quotidiana. Sap el què però no el perquè.

saber científic: és un saber sistemàtic, rigorós i crític que es preocupa per el perquè.

saber filosòfic: és un saber rigorós i sistemàtic que pretén arribar a una resposta última als grans enigmes de l'èsser humà.

ciència: tipus de saber que aplica les matemàtiques i l'experimentació a l'estudi de la realitat.

mètode: manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

axioma: principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.. Ex: el tot és major que la part.

Inducció incompleta: mètode que parteix d'uns casos singulars per arribar a lleis generals.

hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat confirmada. Quan es confirma passa a ser una llei.

llei: enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.

teoria: enunciats universals dels quals deduim les lleis d'una ciència en particular.

Falsació: es dóna quan una hipòtesi queda rebutjada ja que no concorda amb els fets del món.

comprensió: captar el sentit d'alguna cosa o situar-nos dins d'un esdeveniment.

mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

mètode empiricoracional: parteix del fet que comptem amb 2 fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment per mitjà dels quals accedim a 2 nivells de la realitat : el sensible i l'intel·ligible.

empirisme: separa les dues fonts de coneixement (experiència i raó).

mètode transcendental: no mira d'esbrinar l'origen del nostre coneixement, sinó que mira de fonamentar-lo, de donar-ne raó.

joc de llenguatge: diferents maneres d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.

hermenèutica no normativa: no posa normes a la comprensió.

pretencions de validesa de la parla: normes que s'han de seguir, segons l'hermenèutica normativa, per aconseguir una bona comprensió (veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correció moral).

Ontologia: es basa en el tractat de l'èsser.

Comentari: el problema de la filosofia contemporània

- Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
L'home renuncia a adoptar actituds radicals i últimes, no es preocupa per les qüestions realment importants.
La principal conseqüència és que es perjudica la societat ja que ens tanquem en nosaltres mateixos.

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.
En moltes ocasions m'he plantejat preguntes sobre allò que m'envolta i principalment sobre el que faré en el meu futur, el treball que tindré...

- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
plantejar correctament la qüestió metafísica.

-Enllaç biografia Zubiri:

http://www.zubiri.net/vidaobra.html

Activitat 1, pàg.31

Com justificaries que l'afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D'entre els citats més avall, qui diries que és més savi? Raona la resposta.
a) Un científic premi Nobel de la seva especialitat
b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.
c) Un artista reconegut pels millors crítics del món.
d) Una persona que ha estudiat tres carreres amb les millors qualificacions del món.
c) Una persona feliç.

Per a mi, d'entre aquestes persones, la més savia és la persona feliç, ja que això vol dir que ha viscut la seva vida de la millor forma possible, ha pres les decissions adequades... tot i que a la vella també la considero savia, ja que després de tants anys de vida, té una gran experiència respecte diferents temes i qüestions de la realitat.

pàgina 21, doc.4

- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
Les lleis són hipòtesis confirmades i les teories són conjunts de lleis.

- Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Teoria cinetica-molecular
En estat sòlid, les molècules estan molt juntes i la força de cohesió és molt elevada.
En estat líquid, les molècules estan més separades i no tenen forma pròpia.
En estat gasós, les molècules estan totalment separades les unes de les altres i es mouen lliurement, no existeixen forçes de cohesió.

Definicions

- Ciutadà : persona que viu en un poble/ciutat i té una sèrie de drets i deures.

- Política: manera d'organitzar i governar un país.

- democràcia: sistema de govern en el qual el poder rau en el poble.

- Tirania: Es prenen decissions que afecten al poble sense tenir en compte al poble.És contrari a la democràcia.

- Drets humans: condicions que han de ser respectades en totes les persones. Ex: dret de la
vida, d'expressió...

- Estat de dret: estat que es basa en el cumpliment de la llei.

- Individualisme: teoria que afirma que és previ l'individu que la societat.

- Socialisme: defensa que la societat és més important que l'individu, lluita pels drets del poble. Defensa la igualtat.

- Justícia: valor que defensa els drets de les persones i que tothom tingui allò que li correspon.

- Poder: autoritat que domina i influeix sobre un determinat grup de persones.

El saber científic