domingo, 4 de octubre de 2009

projecte 1


VIDA
Sant Agustí d'Hipona (354-430 dC)
Sant Agustí va nèixer el 13 de novembre de 354 a Tagaste (Argèlia), fill de Patricio i Santa Mònica (exemple de dona cristiana). Va tenir un germà i una germana i tots tres van rebre una educació cristiana.
Sant Agustí va deixar l'escola amb 16 anys i es va submergir en idees no cristianes, en el teatre, en el seu propi orgull i en pecats d'impuresa.
Quan tenia 17 anys va iniciar una relació amb una jove amb la que va viure durant 14 anys i va tenir un nen al que van anomenar Adeodatus(va morir amb 20 anys).

En aquells temps, Sant Agustí ensenyava gramàtica i retòrica i era molt admirat. Des dels 19 anys fins als 28 va formar part de la "secta herètica de los Maniqueos", que es basava en la creencia d'un Déu del bé i un Déu del mal.
Després de molts intents per part de la seva mare per convertir-lo en cristià, l'any 387 va ser batejat en l'esglèsia catòlica.
Abans d'ingressar en el si de l'esglèsia, Sant Agustí es va convertir en un buscador de la veritat i va estudiar varies corrents filosòfiques. De l'any 373 al 382 es va dedicar al maniqueísme (teoría que defén que totes les coses es divideixen en 2 parts, l'una bona i acceptable i l'altra dolenta i rebutjable). Desil·lusionat per la impossibilitat d'explicar determinats principis maniqueístes, Agustí va abandonar aquesta doctrina i es va dedicar a l'escepticisme,al qual va acabar refutant per determinar on buscar la veritat. La seva filosofia es centrava principalment en Déu i en l'home, per a ell tenia una gran importància l'equilibri entre la raó i la fe.
El 28 d'agost del 430, Sant Agustí va morir a Hipona degut a una malaltia.


OBRA

Les obres filòsofiques més destacades de Sant Agustí són:

-"Los diálogos": en ells tracta la felicitat, l'ordre, la inmortalitat, la grandesa de l'ànima, l'existencia de Déu, la llibertat de l'home, la raó del mal i el mestre interior.
- "Contra académicos": combat l'escepticisme.
- "La vida feliz": exposa que com que necessitem béns eterns i permanents per ser feliços, hem de buscara Déu ja que és l'únic etern, permanent i infinit.
- "El orden": defén que l'ordre ho comprén tot; tot es troba tancat dins de l'ordre.
- "Soliloquio": la meditació es presenta en forma de diàleg entre l'ànima i la raó.


jueves, 1 de octubre de 2009

Activitat 2

Textos d'Heràclit

En els quatre textos analitzats, Heràclit reflecteix els principis de la seva filosofia.
El primer fragment fa referència al "Logos", la llei del canvi, la raó que organitza tots els canvis concrets que tenen lloc a l'Univers.

El segon text tracta sobre la lluita de contraris. Heràclit afirma que els contraris es necessiten tot i ser oposats. Tot ha estat engendrat pels contraris. L'harmonia existeix gràcies a que hi ha discordia, i la discordia existeix perquè hi ha harmonia.

Pel que fa al tercer text, es tracta d' una metàfora del canvi. Heràclit utilitza l'expressió "entrem i no entrem al mateix riu, som i no som" fent referència a que de la mateixa manera que mai ens podrem banyar en les mateixes aigües degut al constant canvi del riu, nosaltres tampoc som iguals a com érem en un passat.

Per últim, en el quart text torna a parlar sobre el logos, la raó universal que ho regeix tot i quan diu " totes les coses en són una" dóna a entendre que com que el cosmos ve donat pel logos, si el logos no existís, el cosmos tampoc existiria, per tant tot es redueix al logos.

Activitat 1

Anaximandre
.
"D'allà d'on ve el naixement als èssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si paguessin mútues retribucions i penes per la eva inustícia, segons l'ordre del text".
.
En la primera frase d'aquest text, Anaximandre afirma que de la mateixa manera que els èssers humans naixem, hem de morir, és a dir, defén una mena de determinisme en el qual des que naixem estem destinats a morir.
Per una altra part, Anaximandre dóna a entendre la mort com la repercussió dels nostres actes, una manera d'equilibrar tot el mal que hem pogut fer durant la nostra estada a la terra.