Sant Agustí va néixer l'any 354 a Numídia (Àfrica).
Sant Agustí va dedicar gran part de la seva vida al cristianisme, i considerava que la filosofia no podia ser sinó cristiana ja que la filosofia és saviesa i aquesta és Déu. Per a ell, la filosofia només val si coincideix amb la veritat cristiana i ens pot procurar un enteniment racional de la fe.
El fet que Sant Agustí mostrés tal interès a la religió cristiana es devia, per una part, a que la seva mare era cristiana, i per l'atra a que l'any 313 l'edicte de Milà promulgat per Constantí, posava fi a les persecucions que havien patit els cristians durant el segle anterior i va significar l'inici d'una política de constant protecció cap al cristianisme. Déu era considerat el creador del món i el centre de l'Univers.
Un dels fets històrics més destacables del segle IV va tenir lloc l'any 395, amb la mort de l'emperador "Teodosio I". En aquell moment es va dividir de manera definitiva l'Imperi Romà en Imperi Romà d'Orient i Imperi Romà d'Occident per tal de repartir-lo entre els dos fills de "Teodosio I".
Per últim, el període de temps comprès entre el segle III i el VI va estar marcat per les grans invasions dels pobles germànics, que va significar l'arribada de noves costums i creences, tot i que, pel que fa a la religió, la majoria dels reis bàrbars van acceptar el cristianisme.