En aquest text, Aristòtil tracta un dels temes principals de la seva ética: la virtut. Per a Aristòtil, la virtut és un hàbit adquirit a través de l'ensenyament i l'aprenentatge. Aristòtil distingeix dos tipus de virtuts: les virtuts intel·lectuals (relacionades amb les parts racionals de l'ànima) i les virtuts morals (relacionades amb la part irracional).
Per tal d'arribar a la virtut moral és necessari trobar el terme mitjà entre dos extrems a través de la recta raó.
En aquest aspecte, podem diferenciar a Aristòtil de Plató ja que Plató afirma que la virtut no és més que un equilibri entre les diferents parts de l'ànima (irascible, concupiscible i racional).
No hay comentarios:
Publicar un comentario