Definicions

Temperament: Conjunt de sentiments i passions amb les que neix una persona.

Hàbit: Repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtuts: Hàbits que ens predispossen a obrar bé.

Consciència moral: capacitat humana de distingir entre el que és bo i el que és dolent.

Llibertad interna: És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Condicionament: Estat en el que no es té llibertad absoluta però si la necessaria per ser responsables dels nostres actes.

Destí:afirma que hi ha una llei que regeix l'Univers.

Determinisme econòmic: Determinisme científic que estudia les diferents etapes històriques tenint en compte l' evolució de la economia...

Determinisme genètic: Determinisme que diu que les nostres actituds, accions y hàbits venen donats pel codi genètic.

Autonomia moral: El subjecte es dóna la llibertad a si mateix.

Nivell preconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral en el que l’individu veu com a just allò que li convé. Actua per impulsos egoistes i per por al càstig, per tant és inmadur.

Nivell postconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral el que l’individu diferencia entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: Fenòmen subjectiu de la consciència moral. El subjecte ha de respondre pels seus actes.

Principi de responsabilitat: hem d’assumir les conseqüències del nostre món per intentar no deixar-lo pitjor de com l’hem trobat.

Punts a favor i en contra de la llibertat

A FAVOR

Tenim l'oportunitat d'actuar de la manera que ens sembla més correcte.

L'home està condemnat a ser lliure.

Ens fa no sentir-nos esclaus

EN CONTRA

Quan obrem malament soogeix el remordiment.

Hi ha persones que no disposen de llibertat externa (pressos..)

La llibertat requereix responsabilitat, i no tothom és responsable dels seus actes.

La nostra llibertat està condicionada per factors que no depenen de nosaltres (familia, educació, societat...)

Apunts de classe

JEAN PAUL SARTRE (1905-1980)

- És un dels màxims exponents de l'existencialisme juntament amb Heidegger i Jasp er.
- Va ser el filòsof de la llibertat.
- L´existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer existim i després ens fem. Ens anem construint al llarg de la vida.
- Satre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem"

- Era ateu.
- Creu que cadascú ha d'escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.
- Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).
- Obra destacada: la nàusia.

cançó relacionada amb la llibertat

ANDRÉS CALAMARO- LA LIBERTAD

Creo que todos buscamos lo mismo
no sabemos muy bien que es ni donde esta
oímos hablar de la hermana mas hermosa
que se busca y no se puede encontrar
La conocen los que la perdieron
los que la vieron de cerca, irse muy lejos
y los que la volvieron a encontrar
la conocen los presos,
La libertad
Algunos faloperos,
algunos con problemas de dinero,
porque se despiertan soñándola,
algunos que nacieron en el tiempo equivocado,
la libertad
Todos los marginales del fin del mundo,
esclavos de alguna necesidad,
los que sueñan despiertos,
los que no pueden dormir,
la libertad.
Algunos tristemente enamorados
pagando todavía el precio del amor
algunos que no pueden esperar,
y no aguantan más la necesidad.
Algunos cautivos de eso,
que no saben donde mirar,
tengo algunos hermanos y una hermana muy hermosa,
la libertad
Igual que Norberto, me pregunto muchas veces,
donde esta? y no dejo de pensar,
será solamente una palabra,
la hermana hermosa la libertad.

Exemples de fal·làcies

PREGUNTES COMPLEXES

Senyor president, sap quant de temps més estarem en aquesta dessastrosa situació?

ARGUMENT AD IGNORANTIAM

Tot el que diu la Bíblia és cert ja que ningú pot demostrar el contrari.

ARGUMENT CIRCULAR

Compte amb això que es trenca fàcilment.

Perquè es trenca?
per que és fràgil.

Perquè és fràgil?

Per que es trenca.

ARGUMENT AD HOMINEM

L'home del temps ha anunciat que s'acosten plujes, però segur que no és cert ja que l'home del temps sempre s'equivoca.

ARGUMENT D'AUTORITAT

Ser, estar y semblar són verbs copulatius.

Perquè és aìxí?

Per que m'ho ha dit el meu professor.

ARGUMENT AD BACULUM

Si no vas a casa de la teva àvia es posarà molt trista.

ARGUMENT AD POULUM

És cert que vas dir això de mi? Després de tot el que he fet per tu i amb tot el que t'estimo!

ARGUMENT EX POPULO

Tothom diu que aquesta crema m'hidratarà la pell, per tant aquesta crema m'hidratarà la pell.

ARGUMENT DE LA CAUSA FALSA

He pres un entrepà amb formatge i tot seguit he tingut vòmits. Per tant, l'entrepà amb formatge és la conseqüència dels meus vòmits.

GENERALITZACIÓ PRECIPITADA

Alguns catalans són garrepes--> tots els catalans són garrepes.

ARGUMENT DEL PENDENT RELLISCÓS

Si surto de festa arribaré tard a casa.

Si arribo tard a casa dormiré fins el migdia.

Si dormo fins al migdia no aprofito el dia.

Si no aprofito el dia no estudio.

Com que no estudiar no és aconsellable, sortir de festa tampoc ho és.

Existeix el destí?

Possiblement, aquesta ha estat una de les preguntes sense resposta que més m'he formulat fins ara.

Personalment no crec en l'existència del destí, és a dir, penso que tot el que ens passa té alguna explicació i en la majoria dels cassos surgeix com a conseqüència dels nostres actes, les nostrese eleccions...

No crec que tot el que ens succeeix estigui escrit i previst, ja que si fos així no podriem parlar d'una llibertat, de responsabilitat, etc... no seriem més que una mena de "titelles" representant una història en la que tot està decidit.

Som lliures?

Segons el meu punt de vista no hi ha una única resposta per a aquesta pregunta.

Des del moment en que una persona té consciència per distingir entre el bé i el mal, té la capacitat suficient per saber com ha d'actuar, però... és suficientment lliure per posar-ho en pràctica?

Per una part, no crec en l'existència d'una llibertat absoluta, ja que tots nosaltres estem condicionats per una sèrie de factors com són la familia, entorn, educació, etc... i per tant sempre que actuem ho fem partint d'uns prejudicis.

Per una altra part, no crec en l'existència d'un determinisme, ja que si fos així no tindria sentit parlar de responsabilitat, remordiment, etc...

Per tant penso que les persones tenim cert grau de llibertat, entre elles la llibertat d'escollir entre diverses opcions (en el cas que no escollim cap possibilitat també tenim llibertat: llibertat de no escollir), llibertat d'expressió (per manisfestar els nostres sentiments, pensaments, etc... sense que ningú ens ho impedeixi)... i tot i aquesta llibertat estigui condicionada, no deixa de ser una responsabilitat que recau sobre nosaltres i ens permet actuar d'una manera o una altra.

La cultura com a activitat simbòlica

IDEES PRINCIPALS

L'autor d'aquest text explica que l'home viu en un univers purament simbòlic i tot i que no pot enfrentar-se amb aquesta realitat cara a cara, ja no pot conèixer res independentment dels símbols.

TÍTOL

L'univers simbolic

COMENTARI

L'autor ens vol donar a entendre que mica en mica, els humans ens hem anat creant un univers simbòlic fins a tal punt que està cobrant més importància que l'univers físic. Aquest univers està constituits per imatges artístiques, símbols mítics o religiosos, un llenguatge, art, etc...

Tots aquests elements ens envolten diariament i no ens permetran tornar a l'ordre natural, és a dir, estem creant un món propi en el qual no podem viure independentment dels símbols.

Individu: ésser complet que pertany a una espècie.

Individualisme possessiu: teoria que defensa que cada ésser humà és l´únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.

Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa

Contraactualisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.

Estat de natura: L´individu és lliure i no hi ha lleis. (llibertat absoluta)

Pacte social (Rosseau): pacte en que es cedeix la llibertat a canvi d'uns drets.

Antropologia social: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. té en compte els aspectes materials i mentals.

Socialització primària: té l´objectiu d´introduir el subjecte en la societat.

Cultura: és el conjunt d´artefactes, tradicions, costums, valors que un grup humà accepta com a pròpies.

Subcultura: matís dins la cultura ja que no tothom viu la seva cultura de la mateixa manera.

Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert . Es reuneixen sobretot gràcies a Internet.

Civilització (Huntington): nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.

Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.

Xenofòbia: odi envers els estrangers.

Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Racisme: És un patriotisme fanàtic que diu que hi ha races superiors i inferiors.

Relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena.

Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

En el món podem trobar una gran diversitat de races, cultures, llengües, etc... cap d'elles superior ni inferior a la resta, cadascuna amb els seus punts a favor i els seus punts en contra.
Sens dubte, la millor manera de conviure entre diferents cultures és adoptant la posició d'interculturalisme, respectant als altres i aprenent a conviure en un món pluralista, però això és molt fàcil de dir peroò no tant de realitzar. Penso que és molt difícl arribar a assolir la convivència entre cultures ja que cada una defensa el seus valors, costums... i normalment parteix d'aquests per analitzar les altres cultures.
Per exemple, a mi em resultaría molt difícil conviure amb cultures machistes en les quals les dones estan obligades a portar vel, son maltractades pels seus marits i aquests no reben cap mena de càstig, etc... per tant, jo penso que cadascú pot viure en el seu país amb la cultura i costums corresponents (sempre i quant cumpleixen els principis ètics), però en el moment en que una persona va a viure a un altre lloc, ha d'adaptar-se i respectar els seus costums.

Aportacions de l'antropologia cultural

L'individualisme possessiu

Idees principals

Aquest text defensa principalment que l'home és l'únic amo d'ell mateix i no depén de la societat ja que aquesta no és més que un gran mercat lliure. Per tant, els individus només es relacionen per un interés propi, per obtenir algun benefici...

Títol

Individualisme equival a llibertat?

Anàlisi del text

El tema principal d'aquest fragment és l'individualisme possessiu. Segons aquesta teoria, l'home és lliure i l'únic propietari d'ell mateix i no depén de les voluntats dels altres. La societat és vista com un conjunt d'individus propietaris d'ells mateixos amb els que es poden tenir una sèrie de relacions mercantils, és a dir, l'home es relaciona amb els altres per interés propi.

Adequació i verificació pragmàtiques

- Quina relació s'estableix en el text entre la "veritat" i la "vida" real de les persones?

Que la veritat significa una adequació amb la realitat.

- Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Quan es poden assimilar, fer vàlides, corroborar i verificar.

- Trobes alguna semblança enter les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s'entén per "pragmàtic"? Quina?

Sí. Que les nostres idees seran certes si es poden verificar i ens proporcionen algun profit, és a dir, són útils.

-Pot haver-hi el cas d'idees certes sense conseqüències pràctiques?

No, ja que per al pragmatisme, el que és cert ha de ser útil, és a dir, ens ha d'aportar conseqüències beneficioses.

Definicions

Raó teòrica: s’orienta cap al coneixement de la realitat.

Raó pràctica: ús de la raó que mira d’orientar l’acció pero orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.

Metafísica: branca de la fisolofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat, ens porta més enllà dels objetes en particular.

Ultimitat: és l’intent de la metafísica d’arribar a les qúestions últimes.

Subjecte: Protagonista de l'acció de conèixer.

Opinió (Kant): Estat del coneixement en el que el subjecte considera quelcom com a cert, però no n'està segur.

Interès emancipador: té relació amb l’alliberament dels éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: afirma que les veritats són inmutables, universals i necessàries.

Escepticisme moderat: El principal representant és Hume. Defensen que no es pot
arribar a conèixer i per tant ens hem de conformar amb allò que és més probable.

Perspectivisme: Manté que es pot arribar al coneixement de la realitat conjugant diferents perspectives.

Realisme: defineix que l’objecte existeix per si mateix, independentment del subjecte.

Idealisme: la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.

Prejudicis: judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització…

Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú expert en la matèria.

Evidència: és evident el que se’ns presenta com a indiscutible.

Adequació: un enunciat és vertader si el que diem s’adapta amb la realitat.

Coherència: una proposició és vertadera si es segueix d’un conjunt de proposicions vertaderes.

Pragmatisme: La veritat és tot allò útil i eficaç.

Consens: acord entre interlocutors.

Contingent: quelcom que és actualment però pot deixar de ser i pot no haver estat.

Necessari: absolutament real. És i no pot no ser.

Virtualitat: conjunt de percepcions y sensacions generades amb ajuda d’un sport tècnic.

El virtual és real?

Tenint en compte que podem trobar diferents maneres d’entendre la realitat, la realitat virtual és aquella que utilitzem per a referir-nos al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic.
Per a mi, el virtual no és real, el que és real és la nostra percepció, la imatge mental que ens fem d’això, els sentiments i emocions que ens transmet…
Principalment, penso que no és real perqué és quelcom que no podem tocar, és un món que ha estat creat per a la nostra satisfacció, per tant amb la realitat virtual no podem tenir les mareixes sensacions que amb tots aquells objetes que podem percebre sensorialment.