Definicions

Raó teòrica: s’orienta cap al coneixement de la realitat.

Raó pràctica: ús de la raó que mira d’orientar l’acció pero orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.

Metafísica: branca de la fisolofia que intenta arribar a la realitat en la seva totalitat, ens porta més enllà dels objetes en particular.

Ultimitat: és l’intent de la metafísica d’arribar a les qúestions últimes.

Subjecte: Protagonista de l'acció de conèixer.

Opinió (Kant): Estat del coneixement en el que el subjecte considera quelcom com a cert, però no n'està segur.

Interès emancipador: té relació amb l’alliberament dels éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: afirma que les veritats són inmutables, universals i necessàries.

Escepticisme moderat: El principal representant és Hume. Defensen que no es pot
arribar a conèixer i per tant ens hem de conformar amb allò que és més probable.

Perspectivisme: Manté que es pot arribar al coneixement de la realitat conjugant diferents perspectives.

Realisme: defineix que l’objecte existeix per si mateix, independentment del subjecte.

Idealisme: la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.

Prejudicis: judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització…

Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú expert en la matèria.

Evidència: és evident el que se’ns presenta com a indiscutible.

Adequació: un enunciat és vertader si el que diem s’adapta amb la realitat.

Coherència: una proposició és vertadera si es segueix d’un conjunt de proposicions vertaderes.

Pragmatisme: La veritat és tot allò útil i eficaç.

Consens: acord entre interlocutors.

Contingent: quelcom que és actualment però pot deixar de ser i pot no haver estat.

Necessari: absolutament real. És i no pot no ser.

Virtualitat: conjunt de percepcions y sensacions generades amb ajuda d’un sport tècnic.