La societat i l'estat segons Marx

Idees principals

En aquest text, Marx fa una distinció entre la base de l'estat antic (esclavitut) i l'actual (individu independent).

Títol

La llibertat individual

Comentari

Aquest fragment comença amb una distinció entre la base de l'estat antic, en el qual no tothom era considerat ciutadà i per tant no tots disposaven de drets i llibertat. La societat es basava en un poder absolut, i els individus havien d'atuar seguint unes normes i ordres, per tant eren esclavitzats.

Actualment, segons Marx, la llibertat individual s'ha desenvolupat fins donar lloc a l'individualisme possessiu.

L'individualisme és una teoria segons la qual els èssers humans són els únics propietaris d'ells mateixos, de les seves capacitats i del producte d'aquestes, i només es relacionen amb els altres per a intercanviar béns i serveis amb l'objectiu d'obtenir un benefici particular.

Personalment, penso que aquesta teoria mostra una visió de l'home massa exagerada i egoista i per tant no s'adequa del tot amb la realitat ja que no crec que hi hagi cap individu capaç de viure independentment de la societat.

Ciutadania democràtica

- De quina manera l'autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Creu en una ciutadania inclusiva en la qual tots els seus membres, inclossos els marginats, són acceptats, però aquests últims no estan integrats en la uniformitat d'una comunitat homogeneïtzada.

- Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè la persona ha de ser la que accepti la seva nacionalitat, ha de sentir-se còmoda, és a dir, el ciutadà decideix i accepta la seva nacionalitat.

- A què es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"?
A la importància de la llibertat de la nació,el fet de que no depengui de cap estat.

- I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?
És quan un individu es sent ciutadà d'una determinada nació i per tant s'adapta al costums, llengua... d'aquesta nació.

Per què considera que aquests modes d'entendre la democràcia són excloents?
Perque no hi ha igualtat entre els habitants, es margina a un grup en concret.

Biografia de Jürgen Habermas
http://www.lecturalia.com/autor/3641/jurgen-habermas

Dilema 3

- Què ha de fer el professor?
Afegir-li unes dècimes a la nota, ja que a ell no li repercuteix i per a l'alumne aquestes dècimes poden fer que cupleixi el seu desitg d'estudiar medicina.

- Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.

pujar-li: l'alumne serà feliç ja que podrà estudiar medicina,però els companys pensaran que és injust.

No pujar-li: el professor no sentirà que ha actuat amb preferències, tothom tindrà la nota que mereix.

- Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?Per una part, si el professor li puja la nota li proporcionarà felicitat a l'alumne, i per una altra part, no és del tot just que se li pugi la nota a un alumne entre 40, per aquest motiu, els companys han de posar de la seva part i si saben que s'ho mereix no haurien de queixar-se.

- Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte? I un utilitarista de la regla?L'utilitarista de l'acte li posaria la nota ja que les conseqüències es poden considerar positives, i l'utilitarista de la regla no li pujaria la nota.

- Quina regla creus que aplicaria el representant de l'utilitarisme de la regla?

Pujar la nota a tots els alumnes o a cap d'ells per tal de que hi hagi igualtat.

Dilema 2

- Què ha de fer l'Alfons?
Jo penso que hauria de seguir amb la seva feina ja que el fet que hi hagi un talador d'arbres més no provocarà gran canvis, i en canvi, si canvia de feina, la seva familia ho pot tenir molt difícil per sortir endavant.

- L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar de la seva família pel benestar futur de la humanitat? Per què?
No, perquè si es tractès d'un acord conjunt en que moltes persones es posessin d'acord per no talar més arbres , es podria aconseguir una gran millora, però ell sol no podrà canviar les condicions ambientals, per tant més val que s'asseguri el benestar de la seva familia.

- Tenim obligacions amb les generacions futures?
Sí. Ens hem d'encarregar de deixar el món igual o millor de com ens l' hem trobat.

- Com es pot resoldre el conflicte de dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els "pulmons" de la terra?
Buscant altres recursos amb el quals es puguin guanyar la vida i reduint la quantitat d'arbres que es poden talar.

- De qui són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus? Per què?
Són responsabilitat tant dels governs com dels individus ja que és una realitat que ens afecta a tots i que pot comportar greus problemes a tots, però els governs tenen a les seves mans el poder necessari per posar-hi un remei a aquest tipus de problemes.

- Que hi diria un utilitarista?
Diria que hem de respectar la natura per poder aconseguir felicitat per al màxim nombre d'èssers vius.

Definicions tema 10

- Intel·lectualisme moral: Posició que identifica el saber amb la virtut.

- Maièutica: Mètode de Sòcrates. És l'art de donar a llum a la veritrat.

- Hedonisme: Teoria moral que identifica el bé amb el plaer i realitza una investigació empírica sobre quins són els mòbils de la conducta humana.

- Felicitat d’ Aristòtil: Ser feliç és ser home en el sentit més ampli de la paraula, la felicitat consisteix en l'exercici de l'activitat teòrica.

- Prudència: és la virtut dianoètica que constitueix la saviesa pràtica ja que ens ajuda a deliberar bé.

- Pau interior: Consisteix en fer-se insensible al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.

- Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens assegura el màxim plaer.

- Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals.

- Ética Deontològica: Ética que es centra més en el deure moral que en la felicitat. - Imperatiu categòric: Són ordres morals que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.

- Dignitat humana: Valor intern d'un èsser humà, no és quantificable.

- Intuïcionisme dels valors: Afirma que podem captar els valors a través d'una intuició emocional.

- Comunitarisme: És una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.

- Universalisme: ètica que defensa que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d'una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup.

Dilema 1

-Què ha de fer la mare d'en Lluís: firmar el justificant o no?
Penso que la mare no hauria de seguir firmant el justificant ja que d'aquesta manera el que conseguirà és que el fill no aprengui a sortir endavant en les situacions complicades que se li puguin presentar.

- És correcte mentir per protegir algú?
Depenent del tipus de mentira, el que no és correcte és que el mentir es converteixi en un costum.

- Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi?
En aquest cas, penso que el principal és que el fill no cometi una injustícia ja que el fet de saltar-se algun examen no es tracta d'una falta molt greu però mica en mica, el fill s'acostuma a saltar-se les normes i cada cop farà vulneracions més greus.

- El fi "aprovar" justifica tots els mitjans?
No, ja que tots els alumnes haurien d'actuar en condicions d'igualtat i disposar del mateix temps per a preparar-se l'examen.

- La intenció de la mare d'en Lluís és bona?
Sí, ella pretèn ajudar al seu fill al deixar que disposi de més hores per estudiar.

- Quines conseqüències pot tenir per a un Lluís que la mare el protegeixi sempre?
Que s'acabi acostumant a saltar-se les lleis i a que li posin les coses fàcils, de manera que quan es trobi davant d'una situació més complicada no sabrà afrontar-se a ella.

- És comparable la conducta d'en Lluís a "copiar en els exàmens"?
En els dos casos s'està saltant les normes, però personalment penso que és més greu copiar en un examen ja que en aquest cas ni tan sols s'ha fet l'esforç d'estudiar.

Tema 13 - Fonaments de l'estat social i democràtic de dret

A continuació adjunto el power point que resumeix el tema 13 "fonaments de l'estat social i democràtic de dret."

Filosofia Power Point

View more Keynote presentations from SaaNdra.

Ningú fa el mal sabent que ho fa

Per a mi, la opinió de Sòcrates en la que afirma que quan algú fa el mal ho fa sense saber-ho, per falta d'informació, etc... no és del tot certa.

Per una part, penso que quan algú fa el mal, la majoria de les vegades ho fa conscientment per aconseguir algun fi que li ressulta molt difícil obtenir mitjançant altres mètodes. Per exemple, en el cas dels terroristes fan el mal per tal de que la gent cedeixi al que volen ja que saben que atentar contra els ciutadans no és dessitjable per a ningú de manera que pretenen aconseguir aquells propòsits que mitjançant el diàleg no assolirien.

Per una altra part, és cert que molt sovint actuem malament per desconeixement, per exemple quan fem comentaris sense mala intenció però que senten malament a l'altre. En aquests casos, clarament, Sòcrates té raó.