Definicions tema 10

- Intel·lectualisme moral: Posició que identifica el saber amb la virtut.

- Maièutica: Mètode de Sòcrates. És l'art de donar a llum a la veritrat.

- Hedonisme: Teoria moral que identifica el bé amb el plaer i realitza una investigació empírica sobre quins són els mòbils de la conducta humana.

- Felicitat d’ Aristòtil: Ser feliç és ser home en el sentit més ampli de la paraula, la felicitat consisteix en l'exercici de l'activitat teòrica.

- Prudència: és la virtut dianoètica que constitueix la saviesa pràtica ja que ens ajuda a deliberar bé.

- Pau interior: Consisteix en fer-se insensible al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.

- Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens assegura el màxim plaer.

- Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals.

- Ética Deontològica: Ética que es centra més en el deure moral que en la felicitat. - Imperatiu categòric: Són ordres morals que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.

- Dignitat humana: Valor intern d'un èsser humà, no és quantificable.

- Intuïcionisme dels valors: Afirma que podem captar els valors a través d'una intuició emocional.

- Comunitarisme: És una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.

- Universalisme: ètica que defensa que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d'una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup.