Activitat 6

Aplicació a la actualitat del mite de la caverna

El mite de la caverna, tot i que va ser escrit en el segle V a.C no s'allunya gaire de la relació que s'estableix actualment entre l'home i els mons sensible/intel·ligible.

L'ésser humà viu en una contínua lluita entre el món sensible i l'intel·ligible. Totes les nostres accions estan determinades pel món sensible.Quan veiem una película, per exemple, ens trobem inmersos en el món sensible. Tot el que veiem, encara que en aquell instant ens pugui semblar real, no són més que imitacions del món intel·ligible, com les ombres del mite de la caverna.

Per tant, l'home ha d'aconseguir superar tots els obstacles del món sensible per arribar al món intel·ligible, a la raó.

.

Activitat 5- el mite de la caverna

El mite de la caverna és un diàleg entre Sòcrates i Glaucó que es troba en el llibre VII de la República.

Es tracta d'una alegoria que explica la situació en que es troba l'home respecte el coneixement.

El mite ens sitúa en una cova en la que hi viuen uns presoners desde petits, els quals no poden veure res més que l'ombra dels objectes que es mouen al seu darrere, per tant, aquesta és la realitat per a ells.

Amb aquesta metàfora, Plató identifica la realitat d'aquests pressoners amb el món sensible, és a dir, el món dels sentits, l'imperfecte, com les ombres, que no són més que una insignificant part de la realitat.

A continuació, Plató explica el que passaria en el cas que un dels pressoners pugués veure la llum del foc i els objectes als que corresponen les ombres que ha estat veient anteriorment. Aleshores se'n adonaria que el que havia estat veient no eren més que ombres i que ara es trobava davant de la verdadera realitat.

Plató també planteja el cas de que el pressoner pugués sortir a la superfície i per tant deixar enrera el món dels sentits per passar a formar part del món intel·ligible, és a dir, el món ideal, perfecte i inmortal. Allà podria ampliar els seus coneixements partint d'una base en que només podria veure les ombres, més tard els objectes reflexats a l'aigua, tot seguit els objectes en si, el cel de nit i per últim el sol, que és la Idea del Bé.

Per tant, el mite de la caverna es tracta d'una comparació entre el món sensible, en el que tot el que podem veure són ombres i imitacions de la realitat i el món intel·ligible, és a dir, el món exterior, el de les idees.

..

Activitat 4

Del no-res no pot sortir res

"Del no-res no pot sortir res", en principi sembla una frase obvia, ja que, per lógica, és impossible que la matèria en qualsevol dels seus estats sigui creada per una partícula que ni tan sols és matèria.

Però, si del no-res no pot sortir res, com podem justificar l'existència de l'univers, els éssers, etc...? És possible que el no-res fos capaç de fer alguna cosa?

Parmènides, clarament respondria que no, ja que per a ell l'ésser és etern, no es pot passar del no-ésser a l'ésser ni de l'ésser al no-ésser, per tant, si l'ésser és etern no hi ha lloc per

al no-res.

El no-res no és res, per tant no es pot conèixer ni tan sols pensar, és quelcom inexistent.

Fins i tot ho podem comprobar desde el punt de vista matemàtic, si dividim qualsevol nombre entre zero, és a dir, entre res, el resultat és res, ni tan sols zero.

Per a mi, el no-res no és més que l'element sobre el qual ens recolzem per justificar l'origen de la nostra existència i així evitar buscar raons més complexes i enrevessades.

.

Activitat 3

Textos de Parmènides

.

"Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat), quines són les úniques vies de recerca pensables: l'una, que és i que no és no-ésser, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és, ni ho pots pensar."

.

"Perquè és el mateix pensar i ésser"

.

"Mira amb fermesa les coses que, encara lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l'ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món, ni reunint-lo"

.

"És indiferent el lloc per on puc començar ja que hi tornaré de bell nou."

.

"Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t'ordeno que consideris. He de desviarte, doncs, d'aquesta primera via de recerca i després d'aquella altra per la qual els homes ignorants caminen bicèfals; (...) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses és regressiu"

.

.

En aquests fragments queda reflexada la filosofia de Parmènides: el monisme ontològic, és a dir, una sola realitat que mai canvia.

En el primer fragment, Parmènides parla de les dues vies de la veritat. L'ésser és la via fiable, en canvi, el camí del no ésser ni tan sols el podem considerar camí ja que el no-ésser no és i no pot ser pensat.

Parmènides també estableix una equivalència entre pensar i ésser ja que quan podem parlar de les coses i pensar en elles és perquè existeixen.

En el tercer fragment, Parmènides tracta una de les característiques de l'ésser. Afirma que l'ésser és homogeni, continu i per tant no es pot tallar. Tampoc es podrien juntar les seves parts perquè no està format per parts, és únic i homogeni.

En el quart fragment Parmènides parla de l'etern retorn. El principi de tot és l'infinit.

Per últim, el cinquè text torna a tractar el tema de les dues vies de recerca. Parmènides ens aconsella que evitem pensar que l'ésser i el no-ésser són el mateix, ja que el no-ésser no és i no pot ser pensat i en canvi l'ésser si que pot ser pensat i és la via que hem de seguir.

.