Activitat 3

Textos de Parmènides

.

"Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat), quines són les úniques vies de recerca pensables: l'una, que és i que no és no-ésser, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és, ni ho pots pensar."

.

"Perquè és el mateix pensar i ésser"

.

"Mira amb fermesa les coses que, encara lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l'ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món, ni reunint-lo"

.

"És indiferent el lloc per on puc començar ja que hi tornaré de bell nou."

.

"Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t'ordeno que consideris. He de desviarte, doncs, d'aquesta primera via de recerca i després d'aquella altra per la qual els homes ignorants caminen bicèfals; (...) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses és regressiu"

.

.

En aquests fragments queda reflexada la filosofia de Parmènides: el monisme ontològic, és a dir, una sola realitat que mai canvia.

En el primer fragment, Parmènides parla de les dues vies de la veritat. L'ésser és la via fiable, en canvi, el camí del no ésser ni tan sols el podem considerar camí ja que el no-ésser no és i no pot ser pensat.

Parmènides també estableix una equivalència entre pensar i ésser ja que quan podem parlar de les coses i pensar en elles és perquè existeixen.

En el tercer fragment, Parmènides tracta una de les característiques de l'ésser. Afirma que l'ésser és homogeni, continu i per tant no es pot tallar. Tampoc es podrien juntar les seves parts perquè no està format per parts, és únic i homogeni.

En el quart fragment Parmènides parla de l'etern retorn. El principi de tot és l'infinit.

Per últim, el cinquè text torna a tractar el tema de les dues vies de recerca. Parmènides ens aconsella que evitem pensar que l'ésser i el no-ésser són el mateix, ja que el no-ésser no és i no pot ser pensat i en canvi l'ésser si que pot ser pensat i és la via que hem de seguir.

.