Activitat 10

Resum del FEDÓ


1. Motius pels que Sòcrates no tem la mort
En el diàleg, Sòcrates afirma que no té cap por a la mort per dos motius principals: el primer és que al morir es trobarà amb déus savis i bons i amb d'altres homes que també han mort i que són millors que els que encara viuen.
El segon motiu és que segons Plató, els homes que es dediquen a la filosofia el que fan és preparar-se per morir, ja que la mort és l'única manera de poder arribar al coneixement de les coses en si mateixes per mitjà de la raó, deixant de part tot el que pertany al cos, que no és més que un estorb per a l'ànima.

2. Immortalitat de l'ànima
La immortalitat de l'ànima, Plató l'explica mitjançant tres arguments: el cercle dels contraris, l'argument a partir de la reminiscència de les idees i l'argment mitjançant la simplicitat de l'ànima.
En el primer argumtent, Plató parteix de l'idea de que totes les coses que tenen un contrari naixen d'ell, per exemple, una cosa, per tornar-se forta, primerament ha hagut de ser dèbil i per passar d'un extrem a un altre han de seguir un procés de generació. Seguint aquest mateix exemple, perquè una cosa mori previàment ha hagut de néixer i pel mateix motiu, del mort neix el vivent. Per tant, si els vivents neixen dels morts, les ànimes han d'estar en algun lloc per després tornar a néixer.

En el segon argument, Plató afirma que aprendre no és més que recordar. Per tant, en un temps anterior, l'ànima ha hagut d'estar en algun altre lloc on ha adquirit els coneixements que ara recordem.

En l'últim argument, Plató explica que quan es separa l'ànima del cos, en cas que l'ànima sigui pura, anirà cap allò que és diví i savi; en canvi, si l'ànima és impura, és a dir, si s'ha deixat portar pels dessitjos i plaers del cos, és arrossegada de nou cap al món visible i va vagant fins que torna a unir-se a un cos.

3. Objecció de Símmies
Símmies, li pregunta si no existeix la possibilitat de que l'ànima quedi destruïda abans que el cos ja que està constituïda com a harmonia, però Sòcrates ho nega dient que l'ànima no es pot entendre com una harmonia ja que l'harmonia existeix a partir del cos i en canvi l'ànima, com havia quedat demostrat en la teoria anterior, ja existeix abans del cos.

4. Objecció de Cebes
Per últim, Cebes va plantejar a Sòcrates si no podia ser que l'ànima desapareixés després de la mort. Sòcrates va respondre tot dient que les coses són el que són gràcies a les idees i que un contrari no pot esdevenir mai el contrari del que és. Per tant, perquè un cos estigui viu ha d'haver-hi +anima i si la vida és el contrari de la mort, l'ànima no admet la mort, és immortal.

5. Mort de Sòcrates