CARTA A MENECEU
La carta a Meneceu, escrita per Epicur, es pot considerar una síntesi de les seves teories sobre la vida, el plaer i la felicitat. En ella, Epicur reflexiona sobre diferents aspectes de la vida com els déus, els plaers, la mort, l'ideal de vida...
Per introduir la carta, Epicur explica que no existeix cap edat òptima per filosofar sinó que ho pot fer tot aquell que pretengui assolir la salut de l'ànima, ja que ell entén la filosofia com un métode
per assolir la felicitat.
A continuació, Epicur reflexiona sobre la relació que s'estableix entre els déus i les persones. Argumenta que no s'ha de dubtar sobre l'existència dels deus però que la funció d'aquests no és determinar el nistre destí. Simplement hem de creure que Déu és un ésser immortal i incorruptible, sense donar-li cap altre atribut.
Seguidament, Epicur parla sobre la mort considerant que no li hauriem de tenir cap por ja que en cap moment coincidim amb ella: mentres nosaltres vivim ella no hi és i quan apareix nosaltres ja no existim. Les persones savies, en comptes d'intentar fugir de la mort tenen preferència per viure més intensament gaudint dels plaers, ja que en el moment en que estem convençuts de que la mort no és res per a nosaltres, podrem gaudir de la vida mortal sense cap tipus de temor.
Segons Epicur hem d'apreciar la vida i viure lliurement el present sense dedicar-nos a planejar el nostre futur ja que aquest no depén únicament de nosaltres.
Tot seguit, Epicur fa una classificació entre els diferents tipus de dessitjos que podem trobar: per una part els desitjos naturals i necessaris, per una altra els naturals però no necessaris i per últim aquells que no són ni naturals ni necessaris. Els dessitjos necessaris ens condueixen cap a la felicitat ja que ens permeten tranquil·litzar l'ànima i viure saludablement i en aquest moment ja no és necessari satisfer cap altre plaer, ja que els plaers només són necessaris quan la seva absència ens provoca dolor.
Per una altra part, hem d'aprendre a viure sense grans luxes i comoditats ja que la natura ja s'encarrega d'aportar-nos els plaers imprescindibles. Quan ens acostumem a viure amb allò que ens proporciona la natura i evitem tot tipus de capritxos, en el moment en que se'ns concep algun luxe l'apreciem més.
Epicur és partidari de l'hedonisme, és a dir, per a ell els plaers són la finalitat de la nostra vida i ens proporcionen la màxima felicitat.
Per últim Epicur reflexiona sobre el seu ideal de vida, que consisteix en tenir opinions bondadoses cap als déus, no témer a la mort, saber satisfer els plaers amb allò que ens aporta la natura, ser conscient de que el futur no depén únicament de nosaltres i de que només podem ser feliços vivint amb sensatesa i sent justos i honestos.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario